Pere Targarona Roldós va néixer el
23 d’octubre de 1916 a Vilassar de Dalt. Fill de Josep Targarona Ballester
(1890) i Dolors Roldós Serra nascuda (1893). Era el primer de tres germans,
Maria (1926) i Filomena (1933) completaven la família Targarona Roldós. Van
viure al carrer del Carme número 34.
En Pere, va tenir una curta però
intensa vida. Fruit, probablement dels complicats anys que li va tocar viure.
Revolucionari, delinqüent comú, assassí sense escrúpols, militant disciplinant,
espia feixista...en realitat mai sabrem què o qui va ser realment Pere
Targarona. Gran part de les fonts estudiades són fruit d’informes policials o
falangistes dels anys més durs de la dictadura. En aquests informes es fa palès
l’esperit de venjança i càstig per part dels vencedors.
La seva etapa de crims i intrigues
comença l’any 1933. En Pere tenia 16 anys, una edat en què al Vilassar de
l’època, per norma general, ja era freqüent que es treballés a les fàbriques o
al camp de manera habitual. Tot apunta que durant els convulsos anys de la II
República en Pere milità a la FAI i formà part dels grups d’acció de
l’organització.
Un informe de la Jefatura Local
de FET i de les JONS de San Ginés de
Vilassar del 16 d’agost de l’any 1943 li atribueix, l’any 1933, l’atracament a mà armada de la
Cooperativa la Fraternal de Vilassar de Dalt. L’any 1935, també se li atribueix
la participació a l’atracament del bus de línea entre les poblacions de Premià
de Mar i Vilassar de Dalt on diversos industrials vilassarencs van patir el
robatori de 2.500 pessetes. Aquest fet va ser recollit pel Diari de Mataró en
la seva edició del 25 d’abril de 1935:
«La indignació es traduí en pànic en recordar que en el cotxe
de dita hora, retornen a Vilassar els fabricants que van a Barcelona a cercar
llur setmanal. A les vuit i minuts de la vetlla pujaren al cotxe del servei
entre Vilassar i Premià, tres individus que anaren a asseure’s, un al costat
del xofer i els altres dos a darrera del vehicle. A poc a poc, el cotxe s’anà
omplint de gent, entre les quals hi havia els fabricants de Vilassar, senyors
Estrany, Serra, Masiques, Puig, etc., tots ells portadors de vàries quantitats
de diners. En arribar el cotxe al viratge conegut per “Can Olla”, els
passatgers veieren un auto parat enmig de la carretera; i un, que era de la
broma, va exclamar: –Mira, un atracament!–. No havia acabat de pronunciar
aquestes paraules, quan els tres individus que anaven a dins del cotxe
s’aixequen i, pistola en mà, feren aixecar els braços i baixar del cotxe a tots
els passatgers. Llavors sortiren quatre homes més, que havien estat amagats a
la cuneta. Aquests anaven tapats de cara i junt amb els altres tres es
dedicaren a escorcollar tots els passatgers. Com que algun d’aquests va fer
alguna acció o potser portats pel nerviosisme, els atracadors els comminaren
dient-los: –No us moveu ni feu res, del contrari no respectarem dones ni
criatures; nosaltres anem per aquest!–. I senyalaren el senyor Estrany,
directiu de la casa Mañé, al qual li prengueren 1.200 pessetes i dos xecs. En
total s’endugueren unes 2.500 pessetes. En acabar, els atracadors, rebentaren
els pneumàtics del cotxe, malmeteren els cables conductors de la llum del motor
i fugiren en l’auto que, més endavant, resultà ser un taxi que ells mateixos llogaren
a Barcelona. Els passatgers tingueren de pujar a peu i molts d’ells hagueren
d’ésser assistits d’una gran excitació nerviosa. Les autoritats i Mossos
d’Esquadra, tant bon punt tingueren notícies del fet, començaren les
indagacions sense que, per ara, hagin tingut cap resultat».
L’informe de les autoritats
falangistes continua, atribuint a Pere Targarona la participació en tres
atracaments a Barcelona que tingueren, a l’època, un fort impacte mediàtic i
estaven relacionats amb l’activitat de grups d’acció directa de la FAI. El cas
de la Sastreria Maleras del carrer Hospital, el cas del cinema Avenida o el
Restaurant de l’Or del Rhin, en els tres casos resultant mort algun policia o assaltat.
Es dóna el cas que Adolfo Bayano Bueno, amb estrets lligams de militància llibertària
de Vilassar de Dalt, era un destacat membre del Grup anarquista Nosotros, i un
dels condemnats a presó per l’atracament
a l’Or del Rhin.
El 18 de juliol de 1936 en Pere tenia
20 anys d’edat. Pres fugat, amb una condemna pendent de 30 anys, amagat al
Marroc, servint a la Legió estrangera espanyola. Combaté a les files feixistes gairebé un any
sencer. Entrà a la península per Sevilla, lluità a la Batalla de Madrid i
finalment fou ferit a Talavera de la Reina durant els combats de maig de 1937.
El juny de 1937 ingressà a l’acadèmia militar del Riffien, a Ceuta. L’1
d’agost aconseguí la graduació d’Alferes provisional.
S’hostatjà a l’Hotel
Alhambra de Ceuta d’on marxà el 19 d’agost de l’any 1937 direcció a la ciutat
d’Alcazaquivir i des de allà al Marroc francès. L’informe del comissari en cap
d’investigació i vigilància especifica en un document de l’any 1938 que en Pere
va marxar de l’hotel sense abonar el deute de 170,40 pessetes, deixant
l’uniforme i emportant-se la seva pistola i la de dos companys legionaris amb
els que compartia habitació. En Pere passà del Marroc francès a Valencia i d’allà
a Barcelona. A finals de setembre de l’any 1937 ja ostentava la graduació de
Capità de l’Exèrcit de la República. Aquesta nova situació no s’explica si no
és per què, probablement, a l’arribar a Barcelona, en Pere es retrobà amb algun
antic amic dels anys de militància revolucionaria que li facilità graduació i
càrrec.
Fins aquest moment en Pere ja era revolucionari anarquista, Alferes de la Legió i Capità de l’Exèrcit de la República.
Durant l’any 1938 la guerra
continuà i la situació de Targarona es tornà a complicar a la reraguarda. El 18
de maig la Jefatura de Seguridad Interior, Orden Público y Inspección
de Fronteras amb seu a Valladolid s’interessà per en Pere. Començà a emetre
informes, i a l’ordre de cerca i captura per desertor de l’Exèrcit se sumà l’ordre
de cerca i captura per la policia franquista, segons els informes policials, en
Pere es trobava a zona nacional amb l’objectiu d’atemptar contra la vida del
General Franco. En Pere entrà a zona franquista per Santander a principis de
l’any 38.
A partir d’aquí la cosa es
complica una mica més. Sembla ser que en Pere tornà a Barcelona i fou detingut
pel SIM i tancat a la Presó del Castell de Montjuïc. Fou jutjat per espionatge
i condemnat a mort pel Tribunal Especial de Guàrdia Nº3 (expedient Nº 595). La condemna
fou revisada i confirmada pel Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció de
Catalunya. El 31 d’octubre de 1938 fou comunicada la sentència pel Conseller de
Justícia al President de la Generalitat de Catalunya. El President de la
Generalitat signà el conforme l’ 11 de novembre de 1938. Hem de tenir en
compte que els Tribunals Especials de Guàrdia van començar a funcionar a
Barcelona a partir del desembre de l’any 1937. Aquets tribunals van ser una
eina de repressió política al servei del Partit Comunista d’Espanya controlada
pel SIM (Servei d’Intel·ligència Militar). Els Tribunals Especials van ser durs
e implacables amb la dissidència política a la reraguarda. Es dóna el cas que,
per les mateixes dates, un altre
vilassarenc va ser jutjat i condemnat a mort pel mateix tribunal, en aquest cas
per derrotisme. Pere Pujol Vives, home important del moviment llibertari vilassarenc
dels anys trenta, va ser afusellat a Montjuïc la matinada del 22 de desembre de
1938.
El fet és que mentre en Pere
esperava l’execució de la condemna al Castell de Montjuïc, les tropes
franquistes entraren a la ciutat. Fou alliberat a principis de febrer de 1939 i
tornà a Vilassar de Dalt. A principis de març fou detingut a un cinema de
Barcelona per policies de paisà i portat a la presó Model de Barcelona. El 12
d’agost fou traslladat altre cop a la presó del Castell de Montjuïc. Sembla que
aquesta detenció correspon a l’ordre de
cerca que instrueix el Jutjat Militar de Mataró en relació a la deserció de
l’Exèrcit Franquista. El 27 de març de 1940, el jutjat d’Oficials Generals
número 2 li ratificà la presó. Un informe tramès el 12 d’agost de 1941 per
l’alcalde de Vilassar de Dalt qualificà el seu comportament previ a la guerra
de propagandista i home d’acció de les idees rojo-separatistas i després
de repassar el seu historial acaba dient “Se trata de un individuo listo
para el daño y en extremo peligroso, siendo dificil de juzgarle dada su
mundologia y vida complicada que ha tenido desde los quince años.” L’informe
d’alcaldia de Vilassar el perjudica greument. Encara a Montjuïc, el 13 de
desembre de 1941 se li dictà auto de perillositat, se li denegà la llibertat
condicional. El 17 de març de 1942 fou lliurat a la Guàrdia Civil pel seu
trasllat a la presó Model de Barcelona, grup 10, cel·la 3 amb una condemna de
15 anys de presó. El 14 d’octubre del mateix any fou castigat per mala
conducta i traslladat a la cinquena
galeria de la Model. El 10 de maig de 1943 arribà la segona condemna (expedient
sumaríssim Nº 578), vint anys i un dia de presó per haver lluitat amb l’Exèrcit
Republicà. El 18 de juny de 1943 fou posat en llibertat condicional. Torna al
poble, es presenta al cap de FET y de las JONS. Promet viure honradament. Es
traslladà a viure a Barcelona, al carrer Diputació on manifestà treballar de
comptable.
Dos mesos després de la sortida de
la Presó Model fou detingut per agents de la Jefatura Superior de Barcelona.
Se l’acusà de ser l’autor, amb dos persones més, d’una sèrie d’atracaments a mà
armada comesos a Barcelona per aquelles dates, on van morir un industrial
anomenat Domènech i un Brigada de la Guàrdia Civil. L’informe de la Jefatura
local de FET y de las JONS de San Ginés de Vilassar del 16 d’agost de 1943,
a instàncies de la Jefatura Superior de Barcelona, és aquesta vegada
definitiu, pràcticament una sentència de mort. Acaba dient “Todo el vecindario
de esta población ha visto con satisfacción su captura y probable exterminio de
dicho sujeto”.
Pere Targarona fou jutjat, un cop
més, el 23 d’agost de 1943. Procediment
sumaríssim 32.053. Filiació: NC. Acusació: Robatori a mà armada. Cinc
dies després de ser detingut fou condemnat a mort. El 31 d’agost passà a una
cel·la especial d’aïllament. Pere Targarona Roldós fou executat la matinada del
16 d’octubre de 1943 al Camp de la Bota amb Francisco Vila Gallemí i Adolfo
Gázquez Rodríguez. En el moment de la seva mort tenia 26 anys d’edat. Les seves
despulles es van dipositar al Fossar de la Pedrera. Tomba de miserables i
delinqüents.
Fonts
·Archivo
General del Ministerio del Interior
·Arxiu Administratiu de Vilassar de
Dalt
·Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona
·Arxiu Nacional de Catalunya
·Biblioteca de Mataró. Fons Diari
de Mataró (1935-1939)
·Centro
Documental de la Memoria Histórica
·Fontova, Rosario. La Model de Barcelona.
Història de la Presó. Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya. Barcelona,2010
