Agrair aquesta entrada al bloc a l’historiador i amic
alellenc Jordi Albaladejo, membre del Grup de Recerca Històrica d’Alella
Cerquem les Arrels i gran coneixedor de la figura de Francesc Ferrer i Guàrdia,
pedagog i maresmenc, cabdal pel desenvolupament de les idees del moviment llibertari i progressista
peninsular.
Francesc Ferrer i Guàrdia, en Quico de cal Boter (Alella)
a càrrec de Jordi Albaladejo
Francesc Ferrer i
Guàrdia va néixer a Alella el 14 de gener de 1859. Era conegut al poble com en Quico de cal Boter, masia familiar situada
a la dreta de la Riera Coma Clara (a l’avinguda Sant Josep de Calassanç, 57,
avui seu de la Fundació Privada Sant Francesc d’Assís).
Fill de Jaume Ferrer
i Maria Àngels Guàrdia, pagesos benestants de caire conservador i catòlic, va
ser batejat el dia 16 de gener a l’església de Sant Feliu d’Alella com 'Francesc
Joan Ramon' Ferrer i Guàrdia. Va ser el tercer de catorze germans.El jove Quico va estudiar a l’escola d’Alella i després a la de Teià. Als tretze anys va marxar a treballar a Sant Martí de Provençals i va tenir contacte amb la menestralia d’ascendència republicana. A partir d’aquí va començar un periple vital que el va portar a l’exili vinculat als seus afanys revolucionaris i a les idees progressistes i laiques.
A París, després d’unes primeres feines poc estables, va treballar de professor de castellà i va relacionar-se amb importants figures del racionalisme i la francmaçoneria. Va quedar vidu de la seva segona parella i va percebre una considerable fortuna.
De retorn a
Catalunya va fundar l’Escola Moderna al carrer Bailen núm. 56 de Barcelona l’any 1901,i l’editorial del
mateix nom que va traduir al castellà un conjunt d’autors europeus capdavanters
de l’educació racionalista. El corrent educatiu va estendre’s a diferents
localitats tot i que va sofrir tota classe d’impediments a conseqüència de
l’oposició frontal de l’església que monopolitzava l’ensenyament privat amb uns
paràmetres oposats, així com vetllava per la moral de l’esfera pública;i el
poder polític conservador.
Les principals
novetats de l’Escola Moderna eren l’adscripció a principis racionalistes i
l’aplicació de mètodes científics;els valors humanistes i l’antimilitarisme; la
coeducació i l’estímul de la cultura de l’esforç; el laïcisme- sovint però convertiten
ateisme - i un esperit crític que esdevenia
- fruit també de la polarització social - adoctrinament ideològic
revolucionari.
El propi Ferrer va
ser empresonat i finalment alliberat acusat de conspirar en l’intent frustrat
de regicidi d’Alfons XIII, i acusat també sense proves concloents d’inductor i
cap de la revolta de la Setmana Tràgica (26 de juliol – 1 d’agost de 1909). Un
episodi de violència anticlerical que va desfermar-se amb gran intensitat a la
ciutat de Barcelona però també a d’altres indrets de Catalunya, a partir de les
protestesde les classes populars contra la crida dels reservistes per anar a
lluitar al Marroc.
L’estiu de 1909, Ferrer
i Guàrdia, perseguit per les autoritats, va amagar-se prop del mas Germinal de
Montgat, propietat del seu germà Josep i on estava la seva parella Soledad
Villafranca. La nit del 31 d’agost de 1909 va ser detingut pel sometent
d’Alella quan travessava la població. La detenció va ser davant de can Jonc,
més amunt de la seva casa natal, camí cap a Font de Cera i de Granollers on pujar
al tren per fugiren direcció a França o bé lliurar-se a Barcelona.
Un consell de
guerra sumaríssim ple d’irregularitatsen què van tenir un pes decisiu les
acusacionsno provades de ser el cabdill de la revolta a El Masnou i Premià de
Mar, el va condemnar a mort que va tenir lloc al fossar del castell de Montjuïc
el 13 d’octubre del mateix any.
El procés de fireta
que va patir i el seu tràgic final van tenir conseqüències perquè vagenerar una
forta inestabilitat política i va fer caure el govern d’Antonio Maura. D’altra
bandal’opinió pública europea va mobilitzar-se amb manifestacions a diferents
països contra l’Espanya Inquisitorial. Ferrer i Guàrdia va ser presentat com a
màrtir de la intolerància i de l’obscurantisme, afusellat per fundar escoles i
un moviment pedagògic, compendi de diferents experiències renovadores prèvies,
que va entrar a formar part de la contemporaneïtat.
A Catalunya, un
notable pedagog que es considerava deixeble seu va ser el llibertari i membre
de la CNT, Joan Puig Elias, que va dirigir el Consell de l'Escola Nova Unificada
(CENU) durant la Guerra Civil, abans d’exiliar-se.
Cent anys més tard
de l’assassinat de Ferrer i Guàrdia, l’any 2009, el Ple municipal d’Alella va
aprovar una moció que instava al Govern espanyol i els ministeris de Defensa i
Justícia a revisar la causa contra Ferrer, anul·lar el judici i restituir la
seva dignitat personal. L’Ajuntament amb la col·laboració de l’entitat
alellenca Cerquem les Arrels, va impulsar un programa d’activitats per tal de
donar a conèixer la figura de Ferrer i Guàrdia: una exposició, un itinerari
teatralitzat, una auca, xerrades... L’abril de 2011 el Ple municipal va
nomenar-lo fill predilecte de la població.La memòria de Ferrer i Guàrdia també perdura a Alella en el nomenclàtor municipal (recuperat de la II República, tot i que en un altre espai); en el nom d’unes Jornades d’Innovació Educativa, ara bianuals; i també en el nom de la Biblioteca Pública Municipal. Un equipament on es pot consultar un fons documental i bibliogràfic específic sobre Ferrer i Guàrdia, pedagog i pensador llibertari, un alellenc universal.
