El present document recull els resultats de la intervenció arqueològica
portada a terme a la finca situada al carrer del Carme 3, antic Mercat
Municipal de Vilassar de Dalt, en el decurs de l’execució del projecte d’investigació i estudi de la
història de la Societat Coral,
Instructiva, de Mutu Auxili i Cooperativa l’Estrella i és el resultat de la
col·laboració i treball conjunt dels companys Benet Oliva, Marc Pons i jo mateix que serà presentat a la Sessió d'Estudis Mataronis el proper dia 23 de novembre.
L’excavació ha estat promoguda per l’Ajuntament de Vilassar de Dalt a
través del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i ha comptat amb la col·laboració
dels membres del Grup de Recerca Històrica la
Filferrada i la Secció d’Arqueologia del Museu Arxiu. La direcció
arqueològica ha estat assumida per l’arqueòleg Gonzalo Berger Mulattieri i
supervisada pel Servei d’Arqueologia Catalunya,
Conselleria de Cultura,
Generalitat de Catalunya. Els treballs arqueològics i de documentació s’han
desenvolupat entre el 13 de juliol i el 14 de setembre de 2013 i han
participat: Benet Oliva, Salvador Godàs, Marc Pons, Rubèn Martínez, Genís
Viada, Enric Miralles, Albert Ciller, Laia Gallego, Joan Gordi, Paula Lloret,
Enric Ortega, Xavier Soriano i Gonzalo Berger.
Aquest treball arqueològic ha anat acompanyat d’una recerca documental
per descobrir la història d’aquest solar al llarg dels segles i així preveure
el que ens podíem trobar. La riquesa d’informació localitzada ens ha permès
“excavar” diferents etapes que passem a descriure en ordre cronològic invers,
és a dir, com ens trobaríem els diferents nivells si comencéssim a excavar:
1.
Equipament públic des de 1939: Acabada la guerra, dissolta la societat
i confiscat el local, exercí diverses funcions com mercat a la planta baixa o
habitatges improvisats per a la guardia civil, des de 1983 casal de joves... A
l’acabar l’arrendament, el 1950 l’Ajuntament el comprà als hereus Prats per
150.000 pessetes.[1]
2.
L’Estrella: L’any 1858 ja ens consta que en aquest local
hi havia un cafè. L’any 1883 la societat l’Estrella
s’hi instal·la, hi fa importants obres per 7.210 pessetes i l’any 1889 els
Prats formalitzen l’arrendament, que renovaran el 1906 per 40 anys més: “Una
casa de figura irregular compuesta de planta baja con un pedazo de tierras y
huertos cercado de muros que forma parte de la misma casa a su parte de
poniente y un piso alto, la superficie del edificio es de ciento cincuenta y un
metros veinte decímetros cuadrados y la del terreno es de trescientos seis
metros cuadrados...”.[2]
3.
Fàbrica de Pau Prats: Vers 1833 Pau Prats comprà aquest solar i la casa
del davant al pagès Mateu Cahué. Tot seguit hi aixecà una fàbrica, de les
primeres del poble: “e mercado la casa ditcha del señor Meteu que también me a
costado mil ocho sientos pesos y al
uerto de la casa a echo una fábrica, que tengo treinta telares de tegidos
de algodón, que también entre acer la quadra por los telares y lo que me
cuestan los telares y acerlos trebajar por mi cuenta como trebajar me cuesta
esto también como tres mil pesos...”. L’any 1839 construeix una nova fàbrica
més gran a Canyamar i arrenda aquesta “casa amb 2 aposentos que annexen de
quadra, situada al devant de la que habita lo arrendador” a Josep Parera i
Miquel Bosch.[3]
4.
Hort de Mateu Cahué: L’any 1760 els Recoder establiren la casa del davant
de l’Estrella al pagès Mateu Cahué i
poc després aquest adquirí als Julià l’hort del davant, aproximadament l’actual
solar de l’Estrella.[4]
5.
Agregat al mas Julià: Can Julià era un antic mas situat on actualment hi
ha el col·legi de les Monges. Apareix documentalment al segle XIV com a
dependent del priorat de sant Marçal del Montseny, però el nouvingut Pere
Desbosc n’intentà la compra, pledejaren, obtingueren l’enfranquiment el 1365 i
esdevingueren aloers. Com a tals, participen del lideratge de la comunitat
local com en el plet per no fer les obres del castell quan el 1413 els Desbosc
requereixen contra la procura feta al síndic Salvador Julià. Però el canvi jurídic
que comporta la Sentència arbitral de Guadalupe de 1486, els porta a canviar
les prioritats: obtingueren diferents establiments, el mas rònec Alsina i àdhuc
una concessió d’aigua dels senyors del castell els Desbosc, a canvi
n’esdevingueren homes propis i inclús n’exerciren la batllia feudal -reduïda a
una recol·lectora de rendes-.[5]
La història a l’inrevés: El model historiogràfic imperant parla d’un règim
feudal que es perllonga des del segle XI fins al XIX en el qual els pagesos
cerquen linealment l’alliberament personal, però aquest esdevingué una carcassa
jurídica que anà evolucionant en funció de la relació de les forces en joc. La
sentència arbitral de Guadalupe capgirà la importància dels lligams feudals i
varià l’equilibri entre les llibertats personals i l’engrandiment del propi
patrimoni productiu. Els Julià del segle XVI valoraren més l’augment de la seva
producció i riquesa agrària que una teòrica llibertat personal.
6.
Mas Martí: Des de principis del segle XII coneixem documentació
d’aquest mas Martí que ocupava l’espai que llinda amb el carrer del Carme des
de l’Estrella fins al sector de cal
Doctor. Es tracta d’un mas depenent del priorat del sant Marçal del Montseny
que va acumulant peces de terra, entre elles un mas a Teià. Al igual que els
Julià, s’enfranquiren l’any 1365 i esdevingueren aloers. En el context de la
guerra civil 1462-1472, mor captiu l’últim hereu de la branca vilassarenca i el
1474 la branca hereva de Teià es ven el mas ja derruït als veïns Julià.[6]
Objectius de la recerca
L’excavació arqueològica se situa en el marc d’un projecte més ampli que
pretén estudiar de forma monogràfica
tots els esdeveniments relacionats amb l’anomenada Societat Coral, Instructiva, de Mutu Auxili i Cooperativa L’Estrella;
les diferents seccions (coral, economat, escola, cafè, grup de teatre,
cooperativa, biblioteca, etc.) i tota l’activitat que desenvolupava l’entitat
així com la de les persones que van treballar pel bé d’aquesta, la relació i
vinculació amb el moviment obrer de la vila i l’evolució arquitectònica i
distribució d’espais de l’edifici,
situat al carrer del Carme 3 de Vilassar de Dalt i que articulava la
vida de la Societat l’Estrella.
En aquest context els objectius de la present excavació són:
1.
Confirmar les fonts orals que parlen de
l’existència dels arxius i documentació de la Societat l’Estrella i que, segons
aquestes es trobarien al subsòl de la zona de cuina del Cafè de l’Estrella, a
l’actual zona de les peixateries de l’antic Mercat Municipal. Aquest arxiu hauria estat amagat pocs dies
abans de l’arribada de les primeres unitats militars de l’exèrcit franquista a
la vila, al voltant del 27 de gener de 1939. No cal dir que la localització de l’anomenat
arxiu esdevindria quelcom rellevant pel desenvolupament del present estudi i cabdal
pel coneixement de l’evolució històrica de la vila de Vilassar de Dalt en la
seva vessant més obrerista i proletària.
2.- Documentar el nivell de circulació de l’edifici
prèvia a la seva adaptació com a Mercat Municipal per tal d’establir la qualitat
dels materials emparats i la distribució dels espais.
3.- Realitzar
un anàlisi arquitectònic de l’edifici.
4.- Documentar els diferents usos de l’indret
a partir de la documentació d’estructures al subsòl del solar i aportar dades
pel desenvolupament del coneixement de l’entramat urbà vilassarenc durant els
darrers segles.
Metodologia i treballs realitzats
L’excavació arqueològica realitzada en el subsòl de la finca ha consistit en l’excavació de dos cales de
planta quadrangular (Nº2 i Nº3) d’ aproximadament 3 x 3 m2 i una tercera cala
(Nº1) de 4.20 x 0.9 m2.
Es van eliminar les restes de les antigues parades del Mercat a la zona
de la peixateria de forma mecànica, l’operació es va dur a terme per operaris
de l’Ajuntament sota supervisió de l’arquitecte tècnic i l’arqueòleg director.
Per poder fer el rebaix del sòl,
l’equip de voluntaris del Museu Arxiu va utilitzar, en primer lloc, un
martell pneumàtic per tal de poder picar el paviment de la finca i poder
extreure la primera capa de runa existent entre el terra actual de l’edifici i
les restes arqueològiques. Un cop detectats els nivells arqueològics les
tasques d’excavació es van realitzar de forma manual.
La metodologia arqueològica aplicada ha estat la basada en el mètode de
registre utilitzat per E.C. Harris (1979) i per A. Carandini (1981). Es tracta
de registrar objectivament els elements construïts i estrats que
s’identifiquen, realitzant una numeració correlativa d’aquests, sota el nom
d’Unitat Estratigràfica" (U. E.) que individualitza els uns del altres.
Conclusions
L’edifici propietat de la “Societat
Coral, Instructiva, de Mutu Auxili i Cooperativa L’Estrella” va patir des del
moment de la seva clausura i incautació per part de les autoritats franquistes
un seguit de reformes que van afectar al conjunt de l’edifici. Fins a tres
remodelacions relacionades amb la reconversió de l’espai en Mercat Municipal i
la utilització de la planta superior com a caserna de la Guàrdia Civil van
modificar profundament la fisonomia de l’edifici i van afectar greument les
zones del subsòl estudiades en el present treball.
Tot i l’estat d’arrasament de les diferents estructures localitzades, el
treball d’excavació a les cales 2 i 3 ha donat com a resultat la documentació de diverses estructures
relacionades amb la gran remodelació de l’edifici l’any 1883. Murs de
fonamentació (UE 105, 109 i 110), canalitzacions de gerrer (UE 107, 108 i 111) i altres sistemes de canalització de
residus sòlids com el pou mort (UE 106) daten de la construcció de l’edifici de
l’Estrella, com confirma la troballa d’una moneda de 1870 a la part final de la UE 101, rebaixada en el moment de la
construcció del pou mort.
S’han detectat altres estructures (UE 113) que estarien relacionades amb
l’edifici anterior al de l’Estrella, la Fabrica de Pau Prats en funcionament
entre l’any 1833 i el 1839 que amb tota probabilitat va ser enderrocada en el
moment de la construcció del edifici del L’Estrella com demostren els rebliments
de les UE 102, 103, 114, 118, 119.
Altres estructures de canalització d’aigua (UE 116 i 117) també podrien
estar relacionades amb aquest edifici o amb el cafè que hem documentat que
funcionava l’any 1858.
Els treballs a la cala 1 han donat com a resultat la localització dels
nivells de circulació i el paviment de l’antic casal obrer i la situació exacta
de la barra del cafè.
El treball de recerca i documentació històrica ha aportat nous
coneixements sobre el desenvolupament urbà en aquest indret del municipi i els
resultats de l’excavació arqueològica contribuiran a la futura monografia de la
Societat l’Estrella que ens permetrà conèixer l’evolució i desenvolupament de
l’antic centre obrer.
Consideracions
prèvies a l’estudi arquitectònic
Paral·lelament a la recerca documental i a
l’anàlisi de les fonts orals amb les que s’ha pogut parlar, s’ha prospectat a
l’edifici per saber-ne més detalls. Aquest apartat del treball vol posar de
manifest diferents aspectes arquitectònics de l’edifici i de la seva evolució,
des del seu ús com a Centre Social (L’Estrella) fins al darrer ús com a Mercat
Municipal i Casal de Joves. En aquest cas no s’entrarà en l’estudi de l’edifici
preexistent (nau industrial).
L’actuació s’ha realitzat entre el 13 de maig
i el 14 de setembre de l’any 2013. En aquest capítol concret i de manera molt
específica, ens cenyirem estrictament en l’àmbit arquitectònic i constructiu.
Desglossarem l’edifici en diferents espais per
centrar de manera específica l’estudi en cada una d’elles: l’exterior, és a dir
façanes i coberta; l’interior, tant l’espai del mercat com les càmeres
frigorífiques de la planta baixa i els espais de la planta superior destinats a
dependències, sala principal i caixa escènica del teatre. Els espais, per a una
major facilitat de comprensió, els referirem a l’ús que han tingut en la
darrera etapa com a mercat i casal de joves i els identificarem segons la seva
posició respecte els carrers o edificis veïns.
1.Anàlisi exterior de l’edifici
Per comprendre l’edifici de l’Estrella, cal
desglossar-lo en cinc apartats corresponents als diferents volums edificats.
-
Nau principal: la planta baixa
destinada a mercat i la planta superior usada com a sala d’actes
-
Cos secundari: a la planta baixa
era l’economat i a la planta principal és el teatre (caixa escènica)
-
L’escala, aquest espai incorpora
l’espai actual d’escala per accedir al pis superior i també, la superfície de
les càmeres frigorífiques de la planta baixa.
-
Espai dels lavabos de la planta
baixa i la planta superior
-
La zona de la peixateria de la
planta baixa (tot i que té dobla altura)
1.1
La nau principal
L’edifici es troba dins del casc antic del
poble, fa xamfrà amb carrers estrets (carrer del Carme) i de pronunciat
desnivell. Està adossat als edificis veïns (cases particulars i l’escola de la
Immaculada Concepció o també coneguda com l’escola de les monges).
La imatge que rebem de l’edifici és la seva
façana principal. És la façana que se’ns presenta amb una perspectiva més
definida ja que la façana secundària, de molta més dimensió que la primera,
resta paral·lela a carrer però sense una perspectiva neta per poder ser
apreciada visualment. La resta són mitgeres sense un interès particular.
Exteriorment, l’edifici de l’Estrella se’ns
presenta com una nau rectangular amb una cadència arquitectònica rítmica i
constant de les seves obertures. Fins i tot, si es mira ràpidament, la seva
façana principal composada en tres nivells sembla simètrica.
Al costat de la façana principal hi ha una
petita façana amb una porta. És l’accés a l’escala que condueix a la planta
pis. No correspon a l’edifici original.
Lateralment, la nau principal presenta una
filera de finestres que varen ser reduïdes per encabir el Mercat.
1.2 Cos secundari
Aquesta ampliació també incorpora un usos
totalment diferents als que fins aleshores es portaven a terme dins de
l’entitat. Es trenca aquesta aparent harmonia de composició de façana inicial
El propi ús que es dóna a les noves
dependències genera la necessita d’obrir un accés propi per l’economat que
s’ubicarà a la planta baixa del segon cos. La caixa escènica de la planta
superior tindrà el seu accés des de l’escala que ja condueix al pis.
Exteriorment aquest cos annex és molt evident
ja que el volum de la caixa escènica pren una dimensió superior a la de la nau
original. Aquest cos té una coberta pròpia, és una coberta inclinada de teula
amb carener perpendicular a la mitgera.
1.3 Cos de l’escala
Si bé funciona conjuntament i al mateix temps
que l’edifici cal considerar el cos de l’escala com un volum afegit a la nau
principal.
Abans de prosseguir però, cal senyalar que
l’escala també ha estat objecte de transformació, el canvi d’usos de l’edifici
va modificar els trams i el desenvolupament inicial de l’escala. Primer era una
escala en forma de U, actualment té forma de L.
1.4 El volum dels lavabos
Hi ha una cos exterior annex a la part
posterior de la nau principal situat al costat lateral que limita amb l’Escola
de la Immaculada Concepció. És un cos de poca superfície, de planta
triangular-trapezoidal. Es desenvolupa en planta baixa i planta pis, i en
ambdós nivells corresponen als lavabos.
1.5 El volum de les peixateries
L’espai on hi havia les peixateries també és
un cos afegit, i correspondria a la darrera gran transformació exterior que té
l’edifici. Arquitectònicament és l’espai més pobre. Està resolt amb una coberta
de fibrociment. És un espai creat a partir de l’aprofitament del buit entre els
lavabos i la caixa d’escala.
2. L’estructura
Com funciona l’edifici?
Aquest era un dels apartats interessants dins
del projecte de l’Estrella. L’objectiu del treball no només era una recerca de
materials sinó que es conjugava amb un estudi arquitectònic a nivell funcional.
Tal i com acostuma a passar amb molts edificis històrics, es coneix poc la
història de l’edifici però encara es coneix menys les seves característiques
estructurals i portants a causa de la manca de dades de tipus tècnic (plànols, memòries,
etz).
Ara proposem un canvi, analitzar l’edifici no
per volums sinó desglossar l’edifici per elements arquitectònics.
2.1 Fonaments
En el cas de l’Estrella no s’ha arribat a
determinar com són els fonaments de la nau.
Únicament s’ha fet un sondeig (cata 2) que ha
permès una inspecció ocular del fonament de la paret de tancament del volum de
la caixa d’escala.
El fonament de la caixa d’escala és de fàbrica
de maó macís amb morter de calç.
El fonament és un eixamplament de la mateixa
paret. El diferent gruix de paret i fonament es remata amb un minvell de peça
ceràmica rectangular (rajola).
Aquest fet indica dues qüestions:
-
El fet de tenir un minvell indica
que el nivell del paviment o jardí / pati exterior estava situat a una cota
inferior a l’actual peixateria
-
Que la paret de l’escala era una
paret de pell, és a dir, una paret exterior, ja que el minvell facilitava l’evacuació
de l’aigua de pluja que pogués lliscar paret avall i d’aquesta manera
minimitzar les diferents patologies que pogués desenvolupar aquest factor
Respecte els altres tancaments, es suposa una
solució similar, o fins i tot que el mateix gruix de mur sigui el que faci de
fonamentació, però no s’ha pogut determinar.
2.2 Estructura vertical
L’estructura de l’edifici es base sobretot, en
dos sistemes constructius. Per un costat hi ha les parets de càrrega de fàbrica
de maó i els pilars metàl·lics.
Una curiositat de l’edifici és que, en certa
manera, totes les partes de l’edifici són estructurals, i no només pel fet que
aguantin el seu propi pes, sinó que excepte la façana principal i la paret del
fons, la resta està realitzant funció estructural, ja sigui suportant el pes de
les bigues de sostres i coberta o ja sigui aguantant l’escala.
L’altre sistema que trobem present són els
pilars de fosa. Els pilars de fosa són utilitzats únicament a la nau principal.
2.3 Estructura horitzontal
Igual que hem fet amb l’estructura, tenim una
doble solució per a cobrir espais.
La més interessant donada la seva importància
dins de l’edifici i per la tipologia d’edifici al qual estem fent referència,
és el sostre de la nau principal. Seria un sistema idèntic al que trobem a la
caixa escènica: sostre unidireccional de biga de fusta i entrebigat de revoltó
ceràmic.
L’altre, correspondria a les escales i a un
espai de la zona del peix: la volta.
2.4 Cobertes
Bàsicament cada cos o volum independitzable a
nivell del present treball presenta una coberta pròpia. Són cobertes inclinades
de teula àrab a dues vessants.
3. Elements singulars
Dins d’aquest capítol volem recollir aquelles
qüestions més particulars, ja sigui per desenvolupar alguns dels apartats
anteriors i/o per presentar resultats concrets de la investigació realitzada a
l’edifici.
3.1 Canalitzacions / desaigües nous i vells –
el pou mort
A part de l’estudi de l’edifici pròpiament
dit, una de les troballes més evidents durant l’excavació han estat les
nombroses conduccions de desaigua que han aparegut. A part de les “noves” de
plàstic i formigó, crida l’atenció la combinació de conduccions de gerrer com a servei d’evacuació d’aigües i
el pou mort com a destinació final del residu. Tota la instal·lació estava en
perfectes condicions.
3.2 Paviment original i la barra del bar
La primera cata de l’excavació arqueològica
que es va fer al llarg de tota l’actuació a l’Estrella va ser la situada just a
l’entrada de la peixateria. Aquesta va ser un sondeig per saber què hi havia
sota del paviment de l’antic Mercat del Carme i hi van aparèixer els dos
paviments anteriors. El paviment just immediatament situat sota el terratzo va
ser una capa de formigó. Correspondria al primer paviment del Mercat. Sota
d’aquest, i sota d’una capa de runa d’obra (molta ceràmica) i sorra va
aparèixer el paviment del bar de l’Estrella. És un paviment realment senzill:
rajola ceràmica de 15 x 30 cm. disposada amb files paral·leles a la façana
principal i les peces col·locades a trencajunts respecte la filada contigua.
Entre peces hi ha molt poc material de junta.
3.3 Decoració interior
Una troballa “menor” però molt interessant és
la recuperació d’un fragment de paret de l’escala. Estava decorada amb un motiu
geomètric de color verdòs sobre nu fons blanc. Era un estucat planxat inalterat
amagat darrera un envà de façana.
3.4 Possible ubicació i pas cap a la cuina.
Una de les hipòtesis inicials que no ha pogut
ser contrastada in situ ha estat la
ubicació precisa de la cuina. Les evidències i les informacions orals ens
parlen d’una cuina llarga i estreta – situada paral·lelament a la paret de
càrrega de la nau principal, a l’espai on hi ha les piques de la zona del peix,
a la part d’enrajolat que no s’ha desmuntat. Seria un annex senzill del cos
principal. Permetria tenir xemeneia i foc de fogons apartat de la sala.
4. Conclusions
L’Estrella és un edifici singular, per
història i per evolució constructiva. Representa un model constructiu usat en
fàbriques que aquí trobem implantat en un edifici eminentment d’ús
social-civil. L’edifici de l’Estrella és un edifici viu, que segueix essent una
bona eina per a relació social dels vilassarencs.
5. Consultes i bibliografia. Relació de fons
consultades:
-
Documentació de l’Arxiu Municipal
Administratiu
-
Publicacions del Museu Arxiu
Municipal
-
Fons fotogràfic del Museu Arxiu
Municipal
-
Publicacions de la Filferrada
-
Informació verbal: Pau Ubach Font,
Pura Cano, Quima Sayol, Miquel Vilamitjana, Jaume Xaudiera, Hermínia Rafanell,
Jaume Manzanares Sabater (que ens va deixar accedir al terrat de casa seva).
[1] Arxiu Administratiu Municipal de Vilassar de Dalt, 27-IV-1850, venda
de L’Estrella dels Feliu Prats a l’Ajuntament.
[2] Arxiu Comarcal del Maresme (ACM), not. Esteve
Castellar, manual 1858-II, núm. 628, f. 1260r, 28-XI-1858, inventari post mortem de P. Prats; i not. Jaume
Arús Font, manual 1889-II, núm. 232, f. 956r-962v, 3-VIII-1889, arrendament
terreny a L’Estrella.
Arxiu Administratiu Municipal de
Vilassar de Dalt, 24-III-1906, contracte de pròrroga d’arrendament a l’Estrella.
[3] Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (MA-VD), fons Prats Martinàs,
20-XII-1833, carta de P. Prats a J. Prats.
ACM, not. Joan Vila Roldós, manual 1839,
f. 182r-183v, 29-VI-1839, arrendament.
[4] Dades facilitades per Josep Samon.
Arxiu Parroquial de SG-VD (APSG-VD),
òbits 12, f. 339, 8-I-1830, òbit M. Cahué.
[5] Biblioteca de Catalunya (BC), arxiu, perg. 538,
R. 23295, 5-XI-1413, requeriment de Desbosc contra el síndic Julià.
Arxiu Castell de Vilassar (ACV), Speculum, núm. 318, 1365, enfranquiment.
Arxiu Històric de
Protocols de Barcelona (AHPB), sig. 378/9, not. Joan
Carles, manuale octavum, s/f,
1-II-1589, procura de M. Desbosc al seu batlle de sac A. Julià.
BC, fons Moja, lligall 115, capbreu del
notari Josep Martí, f. 8v-11v, 29-VII-1635, confessió dels Julià. AHPB, sig.
763/109, not. Ramon Vilana Perlas, V llibre de concòrdies, f. 58r-62r, 1672,
concòrdia dels Desbosc amb els Julià per la concessió d’aigua.
MA-VD, fons can Villà, cadastre 1722.
[6] ACV, Speculum, núm. 38, 45,
50, 70, 72, 75, 93, 95, 315 i 318.
APSG-VD, manual 5, f. 165bisv,
26-I-1421, àpoca; manual 8, f. 114r-116v, 27-I-1435, inventari; i f. 124r,
12-II-1435, arrendament; diversorum
13, 6-X-1418 i 7-IX-1434, inventaris; i diversorum
30, 4-IX-1474, confirmació venda.
Transcripció inventari del mas Martí de
1435 a Pere Benito i Monclús: “Casa rural y niveles de vida en el entorno de
Barcelona a fines de la Edad Media”, a Pautes
de consum i nivells de vida al món rural medieval. 18-20 de setembre de 2008,
Universitat de València.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada