diumenge, 30 de novembre del 2014

Obrerisme a Vilassar de Dalt a inicis del segle XX i la vaga de Can Mañé de 1915



El moviment obrer a Vilassar de Dalt va viure el seu moment àlgid entre la segona meitat del segle XIX i les tres primeres dècades del segle XX, moment de major expansió industrial del municipi.Conflictivitat laboral, vagues dels treballadors i lock-outs de la patronal van ser una constant en la petita, però fabril vila de Vilassar. 

La vaga va esdevenir una de les principals eines de pressió per tal d’aconseguir millores laborals, aquesta es fonamentava en aturar la producció a les fàbriques, causant d’aquesta manera un greu prejudici als seus propietaris que les combatien de diverses maneres, sovint l’opció més utilitzada era la de portar mà d’obra de fora del municipi –anomenats esquirols- per reiniciar la feina i desmoralitzar als treballadors en vaga, però també fent servir les forces d’ordre públic o sicaris a sou com a eina repressora. En aquell moment, l’aparell de l’estat responia sistemàticament a favor dels interessos de la patronal que actuava amb total impunitat. A mesura que les vagues es tornaven més virulentes els treballadors van desenvolupar estratègies d’acció directa. Aquestes estratègies podien contemplar el sabotatge a la producció o interessos dels propietaris i fins i tot agressions físiques cap aquests o els seus representats a la fàbrica. 

D’altra banda el lock-out era una eina de pressió de la patronal. Aquesta estratègia es desenvolupava a la inversa que la vaga. En moments on l’empresari no tenia necessitat o urgència de produir, la patronal decretava un tancament de fàbriques, amb l’objectiu de debilitar als sindicats organitzats, condemnant a no percebre ingressos als treballadors –el més important va ser el de 1919 quan més de 140.000 treballadors és van quedar sense feina durant més de 8 setmanes-. S’ha de tenir present que a l’època, els sous dels treballadors cobrien les necessitats més bàsiques, permetien menjar –una alimentació bàsica- i poca cosa més. Un lock-out o una vaga posava en greus dificultats la subsistència de les famílies afectades. Igualment, la capacitat de sostenir una vaga depenia de les caixes de resistència dels sindicats locals o de les aportacions solidàries d’altres treballadors. Per aquest motiu les vagues eren limitades en el temps i sovint no es podien sostenir. Es tractava d’un pols entre els treballadors i la patronal, mentre el treballador les passava magres per subsistir, l’empresari perdia ventes, contractes i beneficis. 

Obrerisme a Vilassar

Vilassar de Dalt viurà durant les dècades inicials del segle XX l’efervescència i consolidació dels col·lectius obrers organitzats. Només entre els anys 1910 i 1915 he pogut documentar la creació o existència d’un mínim de deu sindicats o associacions obreres: Sociedad de Albañiles, Sociedad de Arte Fabril, Societat d'Obrers agricultors, Sociedad de Oficios Varios, Sociedad de Artes y Oficios, Sociedad de Obreros Fabriles, Sindicato la Obrera Fabril, Sociedad de Tejedores Mecánicos, Federación Local CNT, Sociedad de Barberos “La Única”i Sindicato “La Unión” Fabril.

Ja des de finals del segle XIX la classe obrera organitzada de Vilassar es va posicionar ideològicament en la línia del pensament anarquista. L’existència a inicis de segle de tres grups anarquistes - grup Nueva vida (participa de la coordinadora de grups anarquistes espanyols adherida a la internacional anarquista posterior al congrés d’Amsterdam), grup Nuevo Oriente i  grup Renovación ens dóna una idea de la penetració i implantació d'aquest a Vilassar. 

L’activitat formativa i reivindicativa del Centre Obrer de l’Estrella (fundat l’any 1881) també va ser important durant aquells anys. He pogut documentar diversos mítings i conferències durant els anys previs a la vaga de Can Mañé protagonitzats per veritables pesos pesats del sindicalisme del moment, especialment interessant és destacar la presència a l’Estrella de Salvador Seguí, el noi del Sucre, referent ideològic i constructor de la CNT,  assassinat pels sindicats de la patronal durant els anys 20. També s’extreu de les fonts l’eufòria que es vivia en aquests mítings i la gran afluència de públic de la vila – l’Estrella comptava amb un cafè i sala de grans proporcions-.


     1910 Conferència a l'Estrella d'Antonio Loredo "Escola Racionalista"
     1912 Míting a L'Estrella de Pedro Garcia, redactor de Tierra y Libertad (revista anarquista )
     1913 Míting a l'Estrella sindicalista Manuel Andreu
     1914 Míting a l'Estrella de Tornell de Mataró i Seguí i Loredo de Barcelona
     1915 Míting a l'Estrella sindicalistes Badalona i Barcelona

És un fet que les organitzacions obreres vilassarenques –els treballadors de Vilassar- van contribuir des d’un inici a la creació de les estructures orgàniques del moviment llibertari català i la seva gran organització, la CNT. I ho van fer participant el seus delegats en diverses assemblees que donaran el tret de sortida per la construcció d’allò que esdevindrà amb els anys el poderós moviment obrer català. 

L’any 1908, delegats de Vilassar van participar a la 1ª Assemblea de Solidaritat Obrera -embrió del sindicat CNT- a Badalona (on només van participar 15 municipis del principat). L’any 1913 a Barcelona, a l’assemblea per la creació de la Regional Catalana de la CNT (on només participaran 13 municipis) o participant durant el mateix any en la creació de la Federació Espanyola de Sindicats d’Art tèxtil i fabril (on només van participar 24 municipis del territori espanyol).

La vaga de Can Mañé de 1915

És té coneixement que l’any 1910 la fàbrica de Can Mañé y Ordeig comptava amb 289 telers i disposava de la plantilla més nombrosa de treballadors de tota la vila. En el context de l’any 1915 –gran creixement de la producció tèxtil degut a l’esclat de la I Guerra mundial-  es més que probable que la fàbrica continués essent la més important de la vila. La vaga de Can Mañé, una de les més importants que es van viure al poble, va significar un punt i apart en les relacions entre treballadors i patronal, probablement va ser la primera gran victòria de les classes populars de Vilassar.

Els fets

Al gener de 1915 el sindicat "La Unió Fabril" arribà a un acord intern per tal de reivindicar millores salarials a la fàbrica de Can Mañé sota advertiment de vaga en cas de no acceptar les millores salarials de les treballadores. A inicis de febrer es va produir la reunió entre els representants dels treballadors i la direcció de l’empresa, les demandes salarials van ser denegades.

El 4 de febrer la fàbrica aturava la producció donant inici a la vaga. Durant el mes de febrer aquesta es va desenvolupar sense incidents, malgrat pressions de l'alcalde de torn i del director de la fàbrica per tornar a la feina.

És a finals de febrer quan el conflicte creix en intensitat. Davant la negativa dels treballadors a tornar a la feina, la direcció de l’empresa contracta treballadors de fora del municipi, esquirols que arriben protegits per forces d'ordre públic – Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil-. Davant l’ intent de fer entrar treballadors esquirols a la fàbrica es concentraren a la porta dones, nens i gent gran que foren agredits per les forces d’ordre públic.


Solidaridad Obrera 04/03/1915

Vilassar de Dalt
Hace cuatro semanas que los trabajadores de la fábrica de tejidos de los señores Mañé y Ordaiz están en huelga. Tres días antes se entrevistaron con el director en demandas de mejoras de unas faenas que eran sumamente mal pagadas, a cuyo obtuvieron reunión todos los obreros que trabajan a destajo, acordando que si no eran aceptadas sus justas reclamaciones irían a la huelga, la que se planteó por unanimidad. Trascurrieron dos semanas sin el mas mínimo incidente, pero mientras tanto el director y el alcalde iban coaccionando a los obreros más débiles para que fuesen al trabajo.
El miércoles de la semana pasada dio principio el trabajo con esquiroles con un número muy reducido, acompañados de la Guardia Civil y los Mozos de Escuadra. El subcabo de los mozos y sus subordinados se distinguieron con sus maldades, dando culatazos a gente pacífica, mujeres, ancianos y niños; ese individuo con sus bravuconadas puede traer un día triste en la cuestión que se ventila.
Si los inductores de tanta maldad no ponen coto a esas demasías, los trabajadores del pueblo, que ya han dado prueba de su dignidad, sabrán responder como un solo hombre. Respondiendo con el boicot a los esquiroles y traidores y junto con la acción directa, es la manera de dar al traste con tanta ruindad


La indignació dels obrers de la vila fou enorme, s’organitzà pel dia 27 de febrer un míting a l'Estrella de suport a la vaga on participaren representants dels sindicats de Badalona i Barcelona i on es decidí adoptar mesures contra l’empresa, es recomanà als militants l’acció directa. L’eufòria i solidaritat –ens expliquen les fonts- fou enorme. La vaga es radicalitzà. Entre març i juny l'Associació Art fabril de Reus –ciutat de pes polític i econòmic a la època- secundà la vaga de Vilassar. El 6 de juny  de 1915 encara es mantenia el conflicte, les treballadores de Can Mañé portaven 120 dies sense treballar, a l’Estrella tingué lloc un gran míting de suport a les treballadores, tots els obrers del poble hi foren presents, parlaren representants locals, de Barcelona i l'advocat José Puig Asper. La vaga continuava ferma. 

El 17 de juny 1915 es produí un fet extraordinari que marcà el desenllaç del conflicte. A Mataró tingué lloc la reunió de la Regional Catalana de Sindicats Tèxtils d’Espanya que acordà el recolzament econòmic de totes les federacions i sindicats d'Espanya a les treballadores de Vilassar de Dalt i Reus i el boicot a totes les empreses i negocis de Srs. Tarrats, Mañé i Ordeig entre d’altres. 

Solidaridad Obrera 17/06/1915

Noticia sobre la asamblea regional de sindicatos Textiles y fabriles de Catalunya en Mataró con objetivo de estudiar la situación de las dos huelgas que en la actualidad se sostienen por dos sindicatos de la federación: La asociación Arte Fabril de Reus y “La Unión Fabril” de Vilassar de Dalt. Habla el delegado de Vilassar de Dalt. Se acuerda:

1.- Haber visto con satisfacción el alto espíritu de abnegación de las compañeras huelguistas, las que con su probada consciencia de clase se han hecho acreedoras a un mayor grado de apoyo de los sindicatos federados y demás organizaciones obreras de España.

2.- Las compañeras de Reus también merecen respeto por el apoyo a la causa de las de Vilassar

3.-Que los sindicatos adheridos a la Federación hagan materialmente cuanto puedan, enviando cantidades directamente al comité nacional, quien las distribuirán a prorrateo entre las 750 compañeras huelguistas entre las de Reus y Vilassar de Dalt

4.- Que todos los sindicatos procuren causar cuantos obstáculos puedan a las operaciones mercantiles de los señores Tarrats y Mañé y Ordeig, por medio del boicot, enviando cuantos antecedentes adquieran para la práctica del mismo al Comité

5.- Diríjase a las Federaciones, Confederaciones y sindicatos obreros españoles en demanda de solidaridad.

Aquest recolzament va portar la lluita de les treballadores de Can Mañé a tots els racons d’Espanya i probablement va ajudar a mantenir econòmicament la vaga fins a aconseguir els seus objectius. Malgrat tot desconec quin va ser el final ni la durada exacta d’aquesta important vaga, el que sí he pogut documentar és que va afectar a 750 treballadores com a mínim durant 6 mesos.

Després de la vaga de Can Mañé la conflictivitat laboral a Vilassar de Dalt es veurà reduïda a la mínima expressió fins a inics dels anys 20. 


Fonts

Diari Tierra y Libertad 07/04/1910
Diari Solidaridad Obrera 19/08/1910
Diari Solidaridad Obrera 15/01/1914
Diari Soliradidad Obrera 26/02/1914
Diari Solidaridad Obrera 05/03/1914
Diari Solidaridad Obrera 04/03/1915
Diari Solidaridad Obrera 18/03/1915
Diari Solidaridad Obrera 17/06/1915
MAMVD, Arxiu Fotogràfic Digital, Fons Samon, J
Vilassar - Història Gràfica, de Domínguez, J; Oliva, B



diumenge, 4 de maig del 2014

Voluntaris vilassarencs a la guerra del 36



El present article recull el nombre total de combatents vilassarencs que durant els 33 mesos que va durar la guerra civil es van presentar voluntaris a les diverses unitats de l’exèrcit republicà o franquista. 
Quan parlem de voluntaris entenem aquells que no van esperar a ser reclutats mitjançant decret de la Generalitat o del govern espanyol. Malgrat la eufòria inicial aviat es va entendre que la guerra seria llarga. La mobilització obligatòria arribà l’octubre de 1936 i acabarà afectant a tota la població masculina compresa entre les lleves de 1919 i 1942. Les diferents lleves eren cridades a files pel govern a mesura que les necessitats de la guerra ho exigien. Molts nois i homes no van esperar a ser cridats, d’altres, que no estaven inclosos a la mobilització, van considerar que havien de contribuir amb la seva presència a derrotar el feixisme.

Especial rellevància tingueren els voluntaris republicans, és important destacar el significatiu número de vilassarencs que no van esperar a ser mobilitzats obligatòriament i es presentaren voluntàriament a servir a l’exèrcit. Aquesta dada és cabdal per percebre fins a quin punt aquesta guerra fou entesa com un fet  d’extraordinària importància que afectava els destins del conjunt de la població, permet entendre també fins a quin punt es volien defensar els drets socials i nacionals recentment assolits. Probablement mai s’havia viscut en cap conflicte armat anterior un entusiasme similar.

Existiren però diferents tipus de voluntaris que es correspongueren amb les diferents fases de la guerra a Catalunya. 

Un cop vençut el cop d’estat a Catalunya entre els dies 19 i 20 de juliol de 1936 les organitzacions sindicals i els partits polítics del Front Popular van formar una nova organització revolucionària –que suplantaria el poder de la Generalitat i del govern espanyol- que va controlar de facto el país fins l’octubre de 1936. Durant els moments inicials del triomf popular contra el militars sollevats es van formar milícies armades per cadascuna de les organitzacions antifeixistes i coordinades pel Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya, el nou govern revolucionari de Catalunya. Aquestes milícies de voluntaris van avançar cap a Saragossa guanyant terreny a militars i feixistes estabilitzant-se el front a tot l’Aragó a partir d’octubre de 1936. Mal equipades, sense artilleria, amb els pocs fusells que es van trobar a les casernes de Barcelona, amb molt poca munició, i amb seriosos problemes de coordinació les columnes de milicians van acabar per perdre l’empenta i l’entusiasme inicial. Segons les dades d’un informe redactat per Ricardo Sanz a la subsecretaria de guerra, la relació d’unitats i armament al front d’Aragó durant el mes de gener de 1937 era la següent:

Unitat
Fusells
Fus amet
Amet
Mort 50
Mort 81
Canons
Blindats
Batalló "Alto Aragón"
472
5
1




Batalló "Alpino"
411
3
1




Centúria "Los Ciervos" (CNT)
130
1





Regiment "Rojo y Negro" (Durruti) (CNT)
2245
12
11
2



Milícies del POUM
2987
5
10
5
5
5 (del 7'5)

1er Batalló Divisió Ascaso  (CNT)
627
7
4




1er Batalló Divisió Carlos Marx (PSUC)
440
12





Divisió Ascaso
(CNT)
2486
12
37
11
1


Divisió Carlos Marx (PSUC)
4992
19
14
4
4


Milícia "Lenin" (POUM)
765
4
6



5
Columna "Volant" (Estat Català)
600

4




6 centúries de la CNT
720
1
4




4 centúries de la CNT (en organització)
638






1 Batalló de la CNT (en organització)
450

6



5
6 centúries (en organització)
466
1
1



3
1 Companyia internacional
100






4 companyias de la CNT (en organització)
443
1
1



3
Divisió Juvert
(CNT)
8368
57
24
44
12
2 (7,5)

Divisió Macià Companys (ERC-EC)
2000
32
38
8



1 batalló d'ametralladores (reserves Barbastro)


16




1 companyia d'exploració (reserva)
50






2 companyies en organització (reserva)
100

9




Reserves a Alcañiz
190






TOTAL
29780
162
187
74
28
7
16


Contra la idea que sovint s’ha exposat, les organitzacions revolucionàries que van enviar els seus militants al front d’Aragó no es van negar a la militarització de les milícies, al contrari, foren la pròpia CNT –organització que aporta de lluny més milicians al front d’Aragó- i el POUM que clamaren per una millor i més efectiva organització al front i a la reraguarda.

Durant aquesta primera fase de la guerra -la de les columnes de milicians- trobem els voluntaris de les organitzacions polítiques i sindicals. Joves i grans, idealistes o aventurers, plenament conscients que havia arribat la seva oportunitat de fer la revolució i defensar-la, aquests voluntaris van ser majoritàriament membres de la CNT, les Joventuts Llibertàries o de la FAI, però també del POUM, del PSUC, ERC i Estat Català.

L’agost de 1936 es va fer una crida des de Mataró demanant voluntaris maresmencs per formar la columna Malatesta (CNT). A Vilassar de Dalt, es van presentar noranta-un voluntaris (seixanta homes de la CNT, disset d’ ERC i catorze del POUM). Només deu sortiren en inici cap al front d’Aragó amb la columna l’1 de setembre 1936, posteriorment molts més s’anaren incorporant a aquesta unitat o a d’altres maresmenques com la  I i II columnes de Mataró (sortides de Mataró el 28 i 29 de juliol), la centúria Joaquin Maurin del POUM (sortida de Mataró el 13 de setembre), la columna Jaume Graells del PSUC (sortida de Mataró el 19 de setembre) o els  voluntaris de la DEC mataronina que s’incorporaren a les Milícies Alpines el 30 de setembre.


Joan Gaspar, militant de la CNT  recordava aquells dies “En aquells moments hi havia un entusiasme general, tothom demanava anar a lluitar. Quan vam sortir el primer grup de Vilassar amb destí a l’Aragó, les fàbriques van parar i ens van venir a acompanyar, el poble va parar i la gent va venir a veure el primer camió que sortia cap al front. L’entusiasme republicà era molt gran, hi havia la revolució en marxa però sobretot calia que el cop d’estat no triomfés. Va haver-hi una reunió al sindicat on demanaven voluntaris per anar al front perquè ens trobàvem amb resistència a l’Aragó. En demanaven deu i almenys érem seixanta per anar a lluitar contra els feixistes, ja et dic, érem com don quixots. Era un moment popular molt gran que costa ara d’imaginar”

Dels primers voluntaris vilassarencs trobem una majoria integrats a la columna Malatesta però també a altres unitats que es formaren a Barcelona els últims dies de juliol com la columna Durruti (CNT), la columna Ascaso (CNT), el Regiment Pirenaic Nº1 (Estat Català) o la columna Lenin (POUM). 

Com explica en Joan Gaspar “la ideologia de la centúria Malatesta era defensar la revolució, defensar les col·lectivitats, defensar al poble! Era només per això. No hi anàvem per la fam, inclús vam saber més tard que ens pagarien, que rebríem una solde. Nosaltres ens pensàvem que tot allò duraria un mes, que en poc temps fotríem els feixistes a fora, cap al nord o així... “


A partir d’octubre de 1936 la Generalitat recuperà les seves funcions amb la connivència de les organitzacions revolucionàries. El 31 de setembre es va decretar la mobilització de tots els homes nascuts entre l’any 1906 i 1915. L’ 1 d’octubre el Comitè de Milícies Antifeixistes va ser dissolt i el 24 d’octubre es va decretar la militarització de les milícies. Les columnes de milicians voluntaris s’integraren pràcticament en la seva totalitat en les noves divisions de futur Exèrcit Popular de Catalunya, oficialment constituït el 6 de desembre de 1936. Aquesta integració fou total i efectiva a partir del febrer  - març de 1937. 


La lluita pel control polític de la reraguarda de Catalunya va ser una constant durant tot el conflicte i va determinar significativament el resultat de la guerra. Una de les conseqüències importants a partir dels fets de maig de 1937 va ser la finalització de l’autonomia política de Catalunya i conseqüentment la integració de les unitats de l’Exèrcit de Catalunya a l’estructura militar del govern republicà espanyol. A partir de juny de 1937 i fins el final de la guerra els homes de l’Exèrcit Popular de Catalunya passaren a formar part de l’Exèrcit Popular de la República.
 
Després dels primers milicians voluntaris i amb la formació de l’exèrcit regular –primer català i després espanyol- molts vilassarencs s’enrolaren com voluntaris a diverses unitats militars i cossos d’ordre públic. 

La següent relació conté els 145 noms de vilassarencs voluntaris entre el 19 de juliol de 1936 i el mes de gener de 1939 a la guerra civil espanyola. També inclou la filiació política, la data d’ingrés i la unitat de destí (en els casos que ha estat possible). 

Molts dels milicians voluntaris dels  mesos inicials de la revolució van continuar la guerra enquadrats a les noves unitats de l’exèrcit, d’altres van tornar al poble i van ingressar a l’Exèrcit amb la seva lleva corresponent.
 
Relació de voluntaris 1936 - 1939 Vilassar de Dalt
 
Nom
Afiliat
Data de ingrés
Unitat
Agea Gimenez, Josep

Voluntari

Aguarón Morell, Manel

Voluntari
Mosso d’Esquadra
Albert Clivilles, Julià

Voluntari

Albert Roldós, Jaume

12/06/1938 (voluntari Exèrcit Popular de la República)
44 Divisió 140 Brigada Mixta 560 Batalló  2 Companyia
Alfaro, Josep
JJLL
Voluntari

Amador Pujol, Jose Maria

Voluntari

Amador Pujol, Rosendo
POUM
Voluntari

Ayala Satué, Santiago
ERC
Voluntari

Bachs Ramon, Miguel
CNT
Març 1937  (voluntari Exèrcit de Catalunya)

Balada Viladegut, Isidre
ERC
1937 (voluntari Exèrcit Popular de la República)
Cos de Carrabiners
Bartra Gensana, Jaume
CNT
1937 (voluntari Exèrcit Popular de la República)
Cos de Carrabiners
Bas Padró, Enric
CNT– FAI Grup Igualtat de Vilassar de Dalt
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)
Aviació
Bassa Pont, Josep

Voluntari

Beltran Gimenez, Jaime

Voluntari

Bergadoi Alba, Pere
CNT
1938 (voluntari Exèrcit Popular de la República)
Cos de Carrabiners
Blanco Luis, Julio

Voluntari

Bofill Raulet, Lluis
CNT
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)
Centúria Malatesta
Calvet Lladó, Salvador
CNT
Setembre 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Campins, Federic
ERC
Voluntari

Campins Mayoles, Felix

Voluntari (Exèrcit franquista)

Casanovas Carbó, Vicens

1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)
Aviació
Casasola Mitjans, Oleguer
CNT
1937 (agregat a la Subsecretaria d’Armament de la Generalitat de Catalunya)

Cases Pascual, Joaquim

1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya

Cirera Padró, Domenec
CNT
1937 (voluntari Exèrcit Popular de la República)
27 Divisió. 124 Brigada Mixta. 494 Batalló. 1 Companyia
Cirera Padró, Joan
CNT/JJLL/ ERC
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Civantos Guardia, Serafí
CNT
1937 (voluntari Exèrcit Popular de la República)
Cos de trens
Coll Matosas, Ignasi
CNT/ERC
1937 (voluntari Exèrcit Popular de la República)

Coll Roldós, Josep
ERC
Voluntari

Colomer Bargalló, Isidre
CNT
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)
Centúria Malatesta
Colomer Bargallo, Josep
CNT
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Colomer Vidal, Jaume
POUM
Setembre 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)
Centúria Joaquim Maurin
Comabella Llucià, Domingo

Voluntari

Corbalan Egea, José

Voluntari (Exèrcit franquista)

Corbalan Egea, Manel
CNT
Voluntari

Corbera Buixó, Genis

Voluntari

Costa Quinquer, Pere Màrtir

Octubre 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Cuquet Vall, Genis
CNT
Març 1937  (voluntari Exèrcit de Catalunya)

Cusidó Garcia, Sebastià
CNT
Voluntari

Divi, Joan

Voluntari

Duran Alsina, Pere
ERC
Octubre 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Fabregas Grau, Agustí
CNT
Voluntari

Fernandez Sanchez, Joan

Voluntari

Ferrer Estivill, Joan
CNT
Octubre 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Folch Camarasa, Oriol

Voluntari

Forns Clavell, Andreu
CNT
1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Francoli Abril, Salvador

1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Galceràn Trías, Joan
CNT
Març 1937  (voluntari Exèrcit de Catalunya)

Galceràn Trías, Andreu

Novembre 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Garcia Català, Candid

9 de novembre de 1938 (voluntari Exèrcit Popular de la República)

Gaspar Borràs, Pere

Voluntari

Gaspar Cirera, Joan
CNT / JJ.LL
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)
Centúria Malatesta
Gecas, Salvador

5 de gener de 1939 (voluntari Exèrcit Popular de la República)

Gesa Graupera, Antoni
CNT / JJ.LL
Octubre 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)
Centúria Malatesta
Gonzalez Aranu, Joan

Voluntari

Gualba Feliu, Robert

Voluntari

Guillen Ofimorte, Cayetano

Voluntari

Guimenez Navarro, Francesc

1938 (voluntari Exèrcit Popular de la República)
Cos de Carrabiners
Guivernau Toldrà, Laureà

Voluntari

Hernandez, Juan

Voluntari

Hernandez Baronet, Ramón
CNT
26/07/1937 (voluntari Exèrcit Popular de la República)
43 Divisió. 102 Brigada Mixta. 405 Batalló
Herrera Ribas, Jose
CNT
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Illa Salomó, Josep
CNT
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Lladó Canals, Ramón
CNT/POUM
05/01/1937 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)
Milícies Alpines 12a Brigada
Llorenç Linares, Josep
CNT
Voluntari

Lloveras Galceran, Joan
CNT
26/07/1937 (voluntari Exèrcit Popular de la República)

Lopez Parres, Antonio

1937  (voluntari Exèrcit Popular de la República)
Cos de Carrabiners
Lopez Sanchez, Antoni
CNT
Setembre 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Madrid Guimenez, Andrés
CNT
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Manent Colomer, Jacint
CNT
Juliol 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)
Milícies antifeixistes locals.
Mañosa Peralta, Victor
CNT
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)
Centúria Malatesta
Marsal Guberna, Jacinto

Voluntari

Martin del Amor, Joan
CNT
Novembre 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Martinez Carrasco, Josep
JJLL
Voluntari

Martorell Rebrull, Francisco

Voluntari

Mas Xarrié, Olager
CNT
Març 1937  (voluntari Exèrcit de Catalunya)

Masiques Serra, Artur
CNT/ (posteriorment UGT)
1937 (voluntari Exèrcit Popular de la República)
Cos de Carrabiners
Mataró Soler, Josep
CNT
1937  (voluntari Exèrcit de Catalunya)

Mestres Pujol, Jacinto
CNT/ERC
Voluntari

Mestres Pujol, Joaquim
ERC/ UGT
1937 (voluntari Exèrcit Popular de la República)

Mogues Ariasol, Ambrosio

17/06/1938 (voluntari Exèrcit Popular de la República)

Moliner Morcate, Jacinto

Voluntari

Moliner Morcate, Josep
POUM
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Moliner Morcate, Mariano

Voluntari

Moncayo Martinez, Gabriel

Voluntari

Montasell Rebull, Francesc
POUM
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)
Columna Lenin
Morató Galvany, Pere
CNT/ERC
Octubre 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Moratón Santos, Aureli

1938 (voluntari Exèrcit Popular de la República)
Cos de Carrabiners
Muntanyà Basa, Julià
CNT
1937 (voluntari Exèrcit Popular de la República)
24 Divisió
Nebot Bartrolí, Nicasi

1937 (voluntari Exèrcit Popular de la República)
Cos de Carrabiners
Nebot Bertoliu, Gonçal
CNT
Juliol 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)
Columna Ascaso
Nonell Estrany, Jaume

Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Nualart, Joan

Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Oliva Bosch, Jaume
CNT
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)
Centúria Malatesta
Oliva Bosch, Lluis
CNT
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)
Centúria Malatesta
Olivé Ortega, Isidre
CNT
Novembre 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Oliveras Pujades, Mateo
ERC
Juliol 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)
Milícies antifeixistes locals. Cos de Carrabiners  (211 Brigada Mixta 844 Batalló) octubre de 1936
Omella Coll, Claudi
ERC
01/06/1938 (voluntari)
Guardia d’Assalt
Ortega Oliver, Josep
ERC/CNT
Juliol 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)
Milícies antifeixistes locals.
Pardo Pinilla, Juan

9 de maig de 1938 (voluntari Exèrcit Popular de la República)

Parés, Miquel

Voluntari

Pastor Lazaro, Julian
CNT
1937  (voluntari Exèrcit de Catalunya)

Pelfort Carné, Juan
ERC
1937 (voluntari Exèrcit de Catalunya)

Pey Darnier, Bonaventura

Voluntari

Piferrer Margarit, Agusti

Voluntari

Piferrer Puig, Jaume
CNT
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)
Centúria Malatesta
Piferrer Saborit, Josep
Estat Català
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)
Regiment Pirenaic Nº1
Planas Blanch, Jaume

1937
Mosso d’Esquadra
Planas Recoder, Jaume

Voluntari

Planas Saurí, Miquel

Voluntari

Pons de Vall Masip, Delfí
CNT
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Pons de Vall Roig, Josep

Voluntari

Pons Freixes, Francesc

24/04/1937 (voluntari Exèrcit de Catalunya)

Pons Sala, Jaume
ERC
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Porta Beltran, Miquel

07/02/1938 (voluntari Exèrcit Popular de la República)
31 Divisió 104 Brigada Mixta 414 Batalló 1 Companyia
Pozo Lopez, Alfonso
JJLL – FAI (Grup Igualtat Vilassar de Dalt)
Juliol 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)
Columna Durruti
Puig Prat, Jaume
CNT
Gener 1937  (voluntari Exèrcit de Catalunya)

Puig Vall, Manel
CNT
Octubre 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Puig Vall, Pere

Voluntari

Puig Valles, Martin

Voluntari

Pujol Manent, Valerià
UGT
Voluntari

Rafanell Tresa, Alfred
CNT- FAI (Grup Igualtat Vilassar de Dalt)
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Ramis Vila, Joan

Voluntari

Rodriguez Campos, Domenech
CNT
Novembre 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Ros Pujol, Magí
CNT-FAI (Grup Igualtat Vilassar de Dalt)
1937  (voluntari Exèrcit de Catalunya)
Aviació
Roselló Pey, Josep
CNT
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Roure Cortés, Joan
Estat Català
1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)
Regiment Pirenaic Nº1
Ruiz Valero, Pedro

16 de setembre de 1938 (voluntari Exèrcit Popular de la República)

Sabater Rubiol, Ramon

Voluntari

Sala Plà, Francesc
CNT
1938 (voluntari Exèrcit Popular de la República)

Sala Vidal, Isidre

1938 (voluntari Exèrcit Popular de la República)

Salvador Sorolla, Domenech
CNT/JJLL
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Salvi Torrent, Eugeni
CNT
Octubre 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Sancho Porqueras, Juan
CNT
Novembre 1936 (voluntari milicuies antifeixistes de Catalunya)

Saurina Calsina, Felix
CNT
5 de gener de 1939 (Voluntari)

Saurina Rovira, Joan
CNT/JJLL
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Sayol, Joan
ACR
Voluntari

Sciefenbuiisch Bas, Jose
POUM
Voluntari

Serra Comajoan, Miquel
CNT
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Sierra López, Josep
CNT
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)
Centúria Malatesta
Tarradas Beltran, Jordi
CNT
Octubre 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)
Columna Durruti
Torrents Xivillé, Joaquim
CNT
Agost 1936 (voluntari milícies antifeixistes de Catalunya)

Vall Lletja, Josep
ERC
Voluntari

Vilagrasa March, Alfons

1937 (voluntari Exèrcit Popular de la República)
Aviació
Vives de la Cortada Rogés, Joaquim

1937  (voluntari Exèrcit de Catalunya)
Milícies de cultura
Vives Ramon, Francisco

Voluntari




*La primera imatge correspon a la sortida de la Columna maresmenca Enrico Malatesta cap al Front d’Aragó a inicis de setembre de 1936


Bibliografia

Arxiu de Miguel González Inestal, film 28A. Arxiu CNT, IISH Amsterdam.
Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt
Arxiu Museu de Vilassar de Dalt
Arxiu personal del autor
Decret de militarització de les Milícies Antifeixistes, Barcelona, 1936. Biblioteca de Catalunya
Diari Llibertat. Mataró, 1936