El
moviment obrer a Vilassar de Dalt va viure el seu moment àlgid entre la segona
meitat del segle XIX i les tres primeres dècades del segle XX, moment de major
expansió industrial del municipi.Conflictivitat
laboral, vagues dels treballadors i lock-outs de la patronal van ser una
constant en la petita, però fabril vila de Vilassar.
La
vaga va esdevenir una de les principals eines de pressió per tal d’aconseguir
millores laborals, aquesta es fonamentava en aturar la producció a les
fàbriques, causant d’aquesta manera un greu prejudici als seus propietaris que
les combatien de diverses maneres, sovint l’opció més utilitzada era la de
portar mà d’obra de fora del municipi –anomenats esquirols- per reiniciar la
feina i desmoralitzar als treballadors en vaga, però també fent servir les
forces d’ordre públic o sicaris a sou com a eina repressora. En aquell moment,
l’aparell de l’estat responia sistemàticament a favor dels interessos de la
patronal que actuava amb total impunitat. A mesura que les vagues es tornaven
més virulentes els treballadors van desenvolupar estratègies d’acció directa.
Aquestes estratègies podien contemplar el sabotatge a la producció o interessos
dels propietaris i fins i tot agressions físiques cap aquests o els seus
representats a la fàbrica.
D’altra
banda el lock-out era una eina de pressió de la patronal. Aquesta estratègia
es desenvolupava a la inversa que la vaga. En moments on l’empresari no tenia
necessitat o urgència de produir, la patronal decretava un tancament de fàbriques,
amb l’objectiu de debilitar als sindicats organitzats, condemnant a no percebre
ingressos als treballadors –el més important va ser el de 1919 quan més de
140.000 treballadors és van quedar sense feina durant més de 8 setmanes-. S’ha
de tenir present que a l’època, els sous dels treballadors cobrien les
necessitats més bàsiques, permetien menjar –una alimentació bàsica- i poca cosa
més. Un lock-out o una vaga posava en greus dificultats la subsistència
de les famílies afectades. Igualment, la capacitat de sostenir una vaga depenia
de les caixes de resistència dels sindicats locals o de les aportacions solidàries
d’altres treballadors. Per aquest motiu les vagues eren limitades en el temps i
sovint no es podien sostenir. Es tractava d’un pols entre els treballadors i la
patronal, mentre el treballador les passava magres per subsistir, l’empresari
perdia ventes, contractes i beneficis.
Obrerisme a Vilassar
Vilassar
de Dalt viurà durant les dècades inicials del segle XX l’efervescència i
consolidació dels col·lectius obrers organitzats. Només entre els anys 1910 i
1915 he pogut documentar la creació o existència d’un mínim de deu sindicats o
associacions obreres: Sociedad de Albañiles, Sociedad de Arte Fabril, Societat
d'Obrers agricultors, Sociedad de Oficios Varios, Sociedad de Artes y Oficios, Sociedad
de Obreros Fabriles, Sindicato la Obrera Fabril, Sociedad de Tejedores
Mecánicos, Federación Local CNT, Sociedad de Barberos “La Única”i Sindicato “La
Unión” Fabril.
Ja des de finals del segle XIX la classe obrera organitzada de Vilassar es va posicionar ideològicament en la línia del pensament anarquista. L’existència a inicis de segle de tres grups anarquistes - grup Nueva vida (participa de la coordinadora de grups anarquistes espanyols adherida a la internacional anarquista posterior al congrés d’Amsterdam), grup Nuevo Oriente i grup Renovación ens dóna una idea de la penetració i implantació d'aquest a Vilassar.
L’activitat formativa i reivindicativa del Centre Obrer de l’Estrella (fundat l’any 1881) també va ser important durant aquells anys. He pogut documentar diversos mítings i conferències durant els anys previs a la vaga de Can Mañé protagonitzats per veritables pesos pesats del sindicalisme del moment, especialment interessant és destacar la presència a l’Estrella de Salvador Seguí, el noi del Sucre, referent ideològic i constructor de la CNT, assassinat pels sindicats de la patronal durant els anys 20. També s’extreu de les fonts l’eufòria que es vivia en aquests mítings i la gran afluència de públic de la vila – l’Estrella comptava amb un cafè i sala de grans proporcions-.
1910 Conferència a l'Estrella
d'Antonio Loredo "Escola Racionalista"
1912 Míting a L'Estrella de Pedro
Garcia, redactor de Tierra y Libertad (revista anarquista )
1913 Míting a l'Estrella
sindicalista Manuel Andreu
1914 Míting a l'Estrella de
Tornell de Mataró i Seguí i Loredo de Barcelona
1915 Míting a l'Estrella
sindicalistes Badalona i Barcelona
És
un fet que les organitzacions obreres vilassarenques –els treballadors de
Vilassar- van contribuir des d’un inici a la creació de les estructures
orgàniques del moviment llibertari català i la seva gran organització, la CNT.
I ho van fer participant el seus delegats en diverses assemblees que donaran el
tret de sortida per la construcció d’allò que esdevindrà amb els anys el poderós
moviment obrer català.
L’any
1908, delegats de Vilassar van participar a la 1ª Assemblea de Solidaritat
Obrera -embrió del sindicat CNT- a Badalona (on només van participar 15
municipis del principat). L’any 1913 a Barcelona, a l’assemblea per la creació
de la Regional Catalana de la CNT (on només participaran 13 municipis) o
participant durant el mateix any en la creació de la Federació Espanyola de
Sindicats d’Art tèxtil i fabril (on només van participar 24 municipis del
territori espanyol).
La vaga de Can Mañé de 1915
És
té coneixement que l’any 1910 la fàbrica de Can Mañé y Ordeig comptava amb 289
telers i disposava de la plantilla més nombrosa de treballadors de tota la
vila. En el context de l’any 1915 –gran creixement de la producció tèxtil degut
a l’esclat de la I Guerra mundial- es
més que probable que la fàbrica continués essent la més important de la vila.
La vaga de Can Mañé, una de les més importants que es van viure al poble, va significar un punt i apart en les
relacions entre treballadors i patronal, probablement va ser la primera gran
victòria de les classes populars de Vilassar.
Els fets
Al
gener de 1915 el sindicat "La Unió Fabril" arribà a un acord intern
per tal de reivindicar millores salarials a la fàbrica de Can Mañé sota
advertiment de vaga en cas de no acceptar les millores salarials de les
treballadores. A inicis de febrer es va produir la reunió entre els
representants dels treballadors i la direcció de l’empresa, les demandes
salarials van ser denegades.
El
4 de febrer la fàbrica aturava la producció donant inici a la vaga. Durant el
mes de febrer aquesta es va desenvolupar sense incidents, malgrat pressions de
l'alcalde de torn i del director de la fàbrica per tornar a la feina.
És
a finals de febrer quan el conflicte creix en intensitat. Davant la negativa
dels treballadors a tornar a la feina, la direcció de l’empresa contracta
treballadors de fora del municipi, esquirols que arriben protegits per forces
d'ordre públic – Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil-. Davant l’ intent de fer
entrar treballadors esquirols a la fàbrica es concentraren a la porta dones,
nens i gent gran que foren agredits per les forces d’ordre públic.
Solidaridad Obrera 04/03/1915
Vilassar de Dalt
Hace cuatro semanas que los
trabajadores de la fábrica de tejidos de los señores Mañé y Ordaiz están en
huelga. Tres días antes se entrevistaron con el director en demandas de mejoras
de unas faenas que eran sumamente mal pagadas, a cuyo obtuvieron reunión todos
los obreros que trabajan a destajo, acordando que si no eran aceptadas sus
justas reclamaciones irían a la huelga, la que se planteó por unanimidad.
Trascurrieron dos semanas sin el mas mínimo incidente, pero mientras tanto el
director y el alcalde iban coaccionando a los obreros más débiles para que
fuesen al trabajo.
El miércoles de la semana
pasada dio principio el trabajo con esquiroles con un número muy reducido,
acompañados de la Guardia Civil y los Mozos de Escuadra. El subcabo de los
mozos y sus subordinados se distinguieron con sus maldades, dando culatazos a
gente pacífica, mujeres, ancianos y niños; ese individuo con sus bravuconadas
puede traer un día triste en la cuestión que se ventila.
Si los inductores de tanta maldad no ponen coto a esas
demasías, los trabajadores del pueblo, que ya han dado prueba de su dignidad,
sabrán responder como un solo hombre. Respondiendo con el boicot a los
esquiroles y traidores y junto con la acción directa, es la manera de dar al
traste con tanta ruindad
La
indignació dels obrers de la vila fou enorme, s’organitzà pel dia 27 de febrer
un míting a l'Estrella de suport a la vaga on participaren representants dels
sindicats de Badalona i Barcelona i on es decidí adoptar mesures contra l’empresa,
es recomanà als militants l’acció directa. L’eufòria i solidaritat –ens
expliquen les fonts- fou enorme. La vaga es radicalitzà. Entre març i juny
l'Associació Art fabril de Reus –ciutat de pes polític i econòmic a la època-
secundà la vaga de Vilassar. El 6 de juny de
1915 encara es mantenia el conflicte, les treballadores de Can Mañé portaven 120
dies sense treballar, a l’Estrella tingué lloc un gran míting de suport a les
treballadores, tots els obrers del poble hi foren presents, parlaren
representants locals, de Barcelona i l'advocat José Puig Asper. La vaga
continuava ferma.
El
17 de juny 1915 es produí un fet extraordinari que marcà el desenllaç del
conflicte. A Mataró tingué lloc la reunió de la Regional Catalana de Sindicats
Tèxtils d’Espanya que acordà el recolzament econòmic de totes les federacions i
sindicats d'Espanya a les treballadores de Vilassar de Dalt i Reus i el boicot
a totes les empreses i negocis de Srs. Tarrats, Mañé i Ordeig entre d’altres.
Solidaridad Obrera 17/06/1915
Noticia sobre la asamblea
regional de sindicatos Textiles y fabriles de Catalunya en Mataró con objetivo
de estudiar la situación de las dos huelgas que en la actualidad se sostienen
por dos sindicatos de la federación: La asociación Arte Fabril de Reus y “La
Unión Fabril” de Vilassar de Dalt. Habla el delegado de Vilassar de Dalt. Se
acuerda:
1.- Haber visto con
satisfacción el alto espíritu de abnegación de las compañeras huelguistas, las
que con su probada consciencia de clase se han hecho acreedoras a un mayor
grado de apoyo de los sindicatos federados y demás organizaciones obreras de
España.
2.- Las compañeras de Reus
también merecen respeto por el apoyo a la causa de las de Vilassar
3.-Que los sindicatos
adheridos a la Federación hagan materialmente cuanto puedan, enviando
cantidades directamente al comité nacional, quien las distribuirán a prorrateo
entre las 750 compañeras huelguistas entre las de Reus y Vilassar de Dalt
4.- Que todos los sindicatos
procuren causar cuantos obstáculos puedan a las operaciones mercantiles de los
señores Tarrats y Mañé y Ordeig, por medio del boicot, enviando cuantos
antecedentes adquieran para la práctica del mismo al Comité
5.- Diríjase a las
Federaciones, Confederaciones y sindicatos obreros españoles en demanda de
solidaridad.
Aquest
recolzament va portar la lluita de les treballadores de Can Mañé a tots els racons
d’Espanya i probablement va ajudar a mantenir econòmicament la vaga fins a aconseguir
els seus objectius. Malgrat tot desconec quin va ser el final ni la durada exacta
d’aquesta important vaga, el que sí he pogut documentar és que va afectar a 750
treballadores com a mínim durant 6 mesos.
Després de la vaga de Can Mañé la conflictivitat laboral a Vilassar de Dalt es veurà reduïda a la mínima expressió fins a inics dels anys 20.
Fonts
Diari Tierra y Libertad 07/04/1910
Diari Tierra y Libertad 07/04/1910
Diari Solidaridad Obrera 19/08/1910
Diari Solidaridad Obrera 15/01/1914
Diari Soliradidad Obrera 26/02/1914
Diari Solidaridad Obrera 05/03/1914
Diari Solidaridad Obrera 04/03/1915
Diari Solidaridad Obrera 18/03/1915
Diari Solidaridad Obrera 17/06/1915
MAMVD,
Arxiu Fotogràfic Digital, Fons Samon, J
Vilassar - Història Gràfica, de Domínguez, J; Oliva, B
.jpg)