El novembre de 1938 la política internacional era favorable als interessos dels franquistes. Després de fortes tensions diplomàtiques, el risc d’encetar una guerra europea semblava lluny. La possibilitat que els francesos intervinguessin amb ajut militar a Catalunya, o bé que ocupessin el Marroc espanyol s’havia esvaït. Els dirigents de la República tractaven com podien d’aturar les conseqüències funestes de l’apropament diplomàtic de França i el Regne Unit a les tesis italianes pel que feia a la guerra d’Espanya. Per mirar d’evitar aquest perill centraren tots els esforços diplomàtics amb els representants dels governs europeus de França, Regne Unit, Suïssa i Bèlgica, anunciaren la retirada dels voluntaris estrangers i intentaren persuadir a l’exterior de la completa normalitat de la vida interna a la zona republicana.
Pel que fa a la
política interna no hi havia un bloc homogeni. Existia un enfrontament entre el
govern de la Generalitat de Catalunya i el govern de la República Espanyola del
president Negrin, també entre els sindicats i el partit comunista. Però malgrat
les diferències hi havia una voluntat comuna de resistència, de no deixar la
lluita, de no acceptar una rendició incondicional. Existia la decisió de
lluitar, tan sols cedirien si eren batuts
per les armes.
La situació
econòmica era molt precària. Greus problemes alimentaris, de combustible,
vestuari, productes de primera necessitat...tot plegat agreujat per la perspectiva
d’un hivern que durant aquell mes de desembre començava a fer-se notar. No hi
havia massa esperança que la situació millores a curt termini. Dos anys i mig
de guerra i una producció industrial i agrícola decreixent havien col·locat a
Catalunya en una situació crítica. Les mesures governatives per regular la
distribució d’aliments van resultar insuficients per l’abastiment de la
població.
En aquella
situació la moral de la població havia caigut fins el punt més baix des de l’inici de la guerra. Esperava un acord, però
no volia rendir-se, hi havia massa por a patir àmplies i dures represàlies. Estaven
segurs que els seus adversaris pretenien “passar comptes” com a guanyadors del
conflicte. Tothom però estava cansat de la guerra, fins i tot aquells que encara
creien en la victòria.
Arribat aquest
punt la propaganda del govern republicà va funcionar a ple rendiment. Pretenien
amb ella compensar la inferioritat material respecte als franquistes. L’alt
comandament republicà esperava una ofensiva ben propera en el temps. Tot i que
valoraven en excés el desgast de l’Exèrcit Nacional a l’Ebre, eren conscients que
un cop reorganitzats efectuarien una gran ofensiva sobre Catalunya. El govern
republicà va centrar el seu esforç militar en crear el major nombre possible de
noves unitats, sobre tot unitats de xoc. L’organització i efectivitat militar
de l’Exèrcit havia millorat molt però patia una escassetat de mitjans notable,
sobretot, pel que feia a avions i artilleria,
tanmateix el comandament era conscient de la poca capacitat de maniobra
i ofensiva de les Divisions de l’Exèrcit de la regió oriental. Eren conscients que
amb les forces de les que disposaven no aconseguirien la victòria. Catalunya comptava
20 divisions d’infanteria. Eren forces molt desgastades pels recents
esdeveniments bèl·lics, la batalla de l’Ebre havia deixat les forces
republicanes en una situació de fort desgast amb els efectius de moltes unitats
reduïts per les grans pèrdues sofertes en baixes i presoners. Aquestes baixes
eren difícilment reemplaçables ja que les reserves humanes a Catalunya eren
limitades.
El GERO, Grup
d’Exèrcits de la Regió Oriental, estava format per 20 Divisions que agrupaven 65
brigades mixtes amb 260 batallons: uns 150.000 homes. Al voltant de 45.000
d’ells se situaven a primera línea de foc i 105.000 a la reraguarda. De les 20
Divisions tretze es trobaven en fase de reorganització després dels darrers
combats. Disposaven d’un màxim de 150 peces d’artilleria, 60 vehicles blindats
i 140 avions (1).
El total
d’efectius de l’Exèrcit franquista involucrats a l’ofensiva de Catalunya
iniciada el 23 de desembre de 1938 va
ser de 332.750 homes (26 Divisions d’infanteria i 1 de cavalleria), 6320 armes automàtiques,
1865 morters, 1085 peces d’artilleria i 346 avions (el 40% no espanyols) (2).
Les tropes que
van conquerir el Maresme eren part de les unitats del Corpo Truppe Volontarie Italià (CTV), italians feixistes voluntaris.
Tot i que aquest Cos d’Exèrcit (el CTV) estava composat per 55.000 homes a
l’inici de l’ofensiva sobre Catalunya, al Maresme només van participar les
Divisions Littorio –formada per 10834 homes de tropa i 452 oficials- i la
Divisió Fletxes Blaves –formada per 577 homes i 115 oficials- ambdues unitats
formades per legionaris voluntaris feixistes. Les Divisions Fletxes Verdes i
Fletxes Negres van avançar en paral·lel a l’altra banda de la Serralada Litoral
conquerint Granollers i avançant per la carretera de Sant Celoni.
Tot i que la data fixada per l’inici de l’atac era el 10 de desembre de 1938 la pluja i la neu endarreriren l’atac fins el 23 de desembre quan la meteorologia va començar a ser més favorable per iniciar el combat. Les forces republicanes no van poder contenir l’avanç. Des de les trinxeres del Segre fins la frontera amb França el territori canvia de mans en poc mes d’un mes i mig.
Segons el diari
d’operacions de l’Exèrcit del Nord la conquesta del Maresme es va desenvolupar
com a conseqüència de la maniobra sobre la ciutat de Barcelona. Després d’un
mes de combats l’Exèrcit republicà es trobava en desbandada incapaç de resistir
a l’avanç de l’enemic. Els franquistes es trobaven molt a prop de Barcelona.
El 24 de gener
de 1939 li arribaren noves ordres al cap de l’Exèrcit de Nord (3). Calia
preparar-se per l’ocupació de Barcelona. La idea original de tancar la frontera
amb França primer no havia estat possible. Tres cossos d’exèrcit havien
d’avançar fins tancar la frontera amb França. Una barrera que havia d’impedir
la fugida de l’enemic. Els altres tres havien d’assetjar Barcelona. Un atacaria
pel Llobregat, l’altre per Collserola i el tercer envoltant la muntanya avançaria
Besòs avall fins tancar el cercle impedint la fugida de la ciutat.
El General
Dávila, cap de l’Exèrcit del Nord, va encomanar al cos d’Exèrcit Marroquí
l’atac pel Llobregat. Al de Navarra la muntanya de Collserola fins el Besòs i
al CTV envoltar Barcelona fins les platges del Maresme, al Masnou i Vilassar de
Mar (4).
Els dies 25 i 26
foren jornades de grans conquestes per l’Exèrcit franquista. El dia 26 de gener
entraren a Barcelona les tropes del Cossos d’Exèrcit de Navarra i Marroquí, el
CTV era encara lluny de la ciutat. El dia 27 la seva columna ràpida havia
d’avançar a l’esquerra de la 4ª de Navarra, per Montcada i seguir el Besòs fins
el mar. Esperaven tancar els accessos de Barcelona per la costa i nord-est i
deixar el camí de fugida tallat. La Divisió Littorio havia d’ocupar Badalona.
La Divisió Fletxes Blaves havia d’ocupar Mollet i si podia ser, arribar a Sant
Joan de Vilassar, ja vora Mataró. La Divisió Fletxes Verdes havia d’ocupar
Granollers (5).
Segons el parte
de guerra franquista del dia 27 “L’enemic encara mostra signes d’activitat en
tot el front: entre la Seu d’Urgell i el Maresme”. Totes les unitats atacants
encara havien de combatre per avançar. El General Dávila demanà accelerar la maniobra
a totes les seves unitats. Calia evitar la fugida de l’enemic a França.
El dia 27, tal
com estava previst, les Fletxes Blaves realitzaren un avançament espectacular,
des de Mollet creuaren la Serralada Litoral passant per Vilassar de Dalt, arribaren
a Premià de Mar i tot seguint la costa entraren a Mataró. No continuaren
avançant el mateix dia per precaució. Unitats de l’exèrcit republicà eren
davant seu, els esperaven i no els deixarien continuar sense combatre. Les
confidències dels presoners confirmaren la formació d’una línea de resistència
però tot semblava indicar que la capacitat de lluita dels republicans era molt
feble.
La maniobra de
les Fletxes Blaves sobre el Maresme serà considerada per l’Estat Major
Franquista com exemple de gran velocitat i audàcia (6). Maniobra audaç però
perillosa. El CTV avançà sol. Les ordres pel dia 28 eren no avançar més pel
Maresme (7). Havien d’esperar que la resta de forces es mogués per les
carreteres de l’interior cap el nord-est, acostant-se a les seves posicions.
Les Fletxes Verdes havien d’ocupar Granollers, protegint el flanc de les
Blaves, aquestes havien de mantenir-se alerta vigilant 360º entorn seu no fos
cas que l’enemic reaccionés. La gosadia s’havia transformat en prudència
extrema. Durant el dia 28 les Fletxes Verdes compliren la missió d’avançar fins
a Granollers, fet que tranquil·litzà les Fletxes Blaves aturades al Maresme.
Pel dia 29 de gener les ordres foren que les Fletxes Blaves continuessin avançant cap a Caldes d’Estrac camí del riu Tordera, darrera d’aquesta, la Divisió Littorio avançaria per la costa.
El dia 29 de
gener de 1939 fou un dia de ple hivern, amb pluja, boira i fred. De bon matí
les columnes començaren a moure’s. Les Fletxes Blaves amb la seva columna
ràpida avançaren fins a la vora de Caldes d’Estrac. Enviaren patrulles a Sant
Vicenç de Montalt, però no avançaren mes aquell dia. Pel dia 30 tenien ordres
d’avançar cap a Sant Pol de Mar i Sant Cebrià de Vallalta per la costa i
després continuar direcció Calella (8).
La pluja no
deixà de caure durant tot el dia 30 de gener. La columna d’atac mirà d’avançar
malgrat les dificultats. Hi havia noticies de l’enemic, presentaria un forta
resistència. Paral·lelament a les Fletxes Blaves avançaren les Fletxes Verdes
per la carretera de Sant Celoni, aquestes tenien al seu davant a la 11ª Divisió
amb la 1, 9 i 100 Brigades Mixtes que formaven una línea defensiva amb treballs
de fortificació entre el Montseny i el riu Tordera. Durant els combats d’aquell
dia les Fletxes Verdes tingueren 60 baixes “Resistanze
molto vivaci di forti nuclei con numerose armi automatiche et carri armati”. Les
Fletxes Blaves realitzaren el seu avanç pel litoral arribant fins a Sant Pol i
Sant Cebrià de Vallalta.
Per l’endemà s’ordenà
a la columna celere Pace de la
Divisió Littorio recolzar l’atac de les Fletxes Verdes movent-se des de Arenys
de Mar fins Vallgorguina, vorejant el Montnegre pel sud i apropant-se al front
per evitar sorpreses amagades a la muntanya. Les Fletxes Blaves havien de
continuar a partir de Sant Pol fins a Blanes (9).
La marxa des de
Barcelona per la costa estigué plena de dificultats per les Fletxes Blaves. Els
destacamentos retardadores rojos,
escamots encarregats d’entorpir l’avanç de les tropes franquistes volant ponts
i trams de carretera, preparant paranys o atacant a les forces d’ avantguarda
van aconseguir en la seva tasca de destrucció d’infraestructures paralitzar els
serveis, obligant a un gran esforç i a realitzar via marítima, amb barquetes de
pesca, el transport de municions i queviures (10).
El 10 de febrer unitats de l’exèrcit franquista arribaven
a la frontera francesa, la Guerra havia acabat pels catalans. Amb la derrota militar va arribar l’exili pels que decidiren marxar i la repressió per la
resta d’una població, que després de tres anys de conflicte armat i disputes
internes es trobava exhausta. Aviat el règim franquista imposaria una intensa repressió
sobre la població civil amb l’objectiu de destruir i sotmetre l’esperit nacional
català i qualsevol aspiració de la classe treballadora.
(1) Segons Ordina di battaglia dell’Esecito nemico nella Catalongna all’6
diciembre 1938. ZN-CTV-36-10-4-2
(2) Ofensiva sobre Cataluña.
Efectivos que han de tomar parte. 12 de diciembre de 1938. CGG-7-382-154-13
(3) Instrucción General nº12. 24 de
Enero de 1939. CGG-7-381-55-10
(4) Instrucción General nº54. 24 de
Enero de 1939. CGG-7-381-67-06
(5) Orden de Operaciones nº109. CTV.
26-01-1939. DN-36-10-9.
(6) CGG a Ejercito del Norte. 27 de
enero de 1939. CGG-7-381-57-05
(7) Orden de Operaciones nº 110. CTV.
27-1-39. DN-36-10-9.
(8) Orden de Operaciones nº 112 CTV
29-1-39. DN-36-10-9.
(9) Orden de Operaciones nº 113 CTV
30-1-39. DN-36-10-9
(10) Pérez de Sevilla y Ayala, Fernando.-Italianos en España. Ediciones
Movimiento. Madrid 1958. Relat d’un oficial del Batalló Sierra d’Argullén, de
les Fletxes Blaves.
Bibliografía:
Lopez Rovira, C.
Diari d’Operacions de l’Exèrcit del Nord. Desembre de 1938- febrer de 1939.
2010
