dimecres, 12 d’agost del 2015

El pes específic de la CNT en el context dels fets de maig del 1937. Anàlisi d’afiliació sindical de la Federació Regional de Catalunya


Amb el sollevament militar i la resposta de les forces d’ordre públic i la militància de les organitzacions polítiques i sindicals dels dies 19 i 20 de juliol del 1936, el poder estatal es va esfondrar a Catalunya. Milers d’obrers catalans van respondre a la nova situació política amb una profunda i popular revolució social que es fonamentava en la creació de nous poders locals en forma de comitès o consells formats per representants de les organitzacions antifeixistes i en gran mesura controlats per militants de la CNT, ja en aquells moments la força hegemònica a Catalunya.

Malgrat la revolució espontània que va viure el país, el nou poder revolucionari no va saber o no va voler iniciar un procés de destrucció del vell estat ni de construcció de nous aparells de govern revolucionari. Els líders del moviment llibertari van optar per una política de “col·laboració democràtica”[1] i coexistència amb la resta d’organitzacions antifeixistes i republicanes. D’aquesta manera, durant els darrers mesos de l’any 1936, les estructures de poder polític estatals i de la Generalitat van restar intactes però sense capacitat real sobre el terreny i, paral·lelament ,el nou poder revolucionari, fragmentat i atomitzat al llarg de tota la geografia catalana, actuava de manera autònoma i les seves decisions responien de forma orgànica als comitès locals o a les estructures comarcals o regionals de les respectives organitzacions. Entre juliol del 1936 i maig del 1937 la qüestió pendent sobre el poder polític va crear una situació de gran inestabilitat a la rereguarda catalana que va portar a la confrontació directa entre el poder dispers revolucionari i el poder cada cop més reconstituït de l’estat republicà. La tensió va anar en augment amb incidents aïllats[2] a diferents localitats de Catalunya i finalment es va materialitzar en enfrontaments generalitzats entre el 3 i el 7 de maig del 1937. Les lluites de maig van ser un moviment de base de la militància llibertària i de protesta contra de l’erosió del poder revolucionari a Catalunya que no van ser recolzadades pels dirigents anarquistes i que van implicar la restauració i consolidació del poder central republicà, un punt de no retorn per les aspiracions revolucionàries de gran part del moviment obrer català.

El present estudi analitza la força sindical de la CNT durant els mesos posteriors als fets de maig de l’any 1937. Les dades d’afiliació han estat extretes d’informes interns del Comitè Regional de Catalunya. Els documents van ser emesos per les delegacions comarcals com resposta a la  sol·licitud del Comitè d’Estadística de la Regional catalana de la CNT. Les dates extremes situen la informació entre el dia 28 de maig i el 21 de juliol del 1937.


La documentació que he pogut consultar es troba fragmentada i no reflexa la totalitat de la força sindical de la CNT a Catalunya. Els informes corresponen a les comarques del Barcelonès (parcial), el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental (parcial), la Garrotxa, la Selva,  l’Alt Penedès  (parcial) , l’Alt Camp, el Garraf, el Tarragonès (parcial), el Baix Camp  (parcial), la Conca de Barberà, la Terra Alta, l’Anoia, la Noguera i el Pallars Jussà.


En conjunt, les dades d’afiliació al sindicat CNT disponibles estan calculades sobre una població de 1.794.182  habitants. Hem de tenir present que  Catalunya disposava, segons el cens de l’any 1936, de 2.921.216 habitants.

La CNT disposava d’afiliats i agrupacions locals i comarcals a tot el territori català. Comarques i ciutats  amb un pes demogràfic i industrial considerable, com el Vallès Occidental,  Manresa, Girona, Tarragona, Sabadell, Santa Coloma de Gramanet, Vic o d’altres disposaven amb tota seguretat de gran nombre de recolzament entre els treballadors malgrat no disposem de les dades concretes d’afiliació. Tanmateix, sí que disposem d’informació relativa a veritables eixos demogràfics i industrials com Barcelona, Badalona, Granollers, Mataró, Igualada, Terrassa o Hospitalet de Llobregat. El número d’afiliats a aquestes ciutats ens apropa a unes xifres i percentatges on es fa manifest el pes polític de l’anarcosindicalisme a Catalunya.

Cada un dels informes analitzats especifica població i seccions sindicals de cada un dels municipis on la central sindicalista tenia agrupació local. El resultat és una radiografia sobre la veritable força humana de la CNT a municipis i comarques catalanes durant els mesos posteriors als “fets de maig”.

S’ha de tenir present que el cens contempla la totalitat de la població, mentre que els afiliats a la CNT són aquells que cotitzen al sindicat, que es troben en edat laboral i en situació activa. Formar part del sindicat implicava abonar mensualment o setmanal quotes mitjançant aportació econòmica. Aquest fet posa de relleu una voluntat manifesta de formar part de l’organització. Tanmateix cal tenir present que des de l’octubre del 1936 existia el decret de sindicació obligatòria[3]. Aquest decret obligava a la sindicació de tots els treballadors de Catalunya, però no obligatòriament al sindicat CNT[4]. Existien altres opcions i centrals sindicals[5].  


Els números d’afiliació sindical a la CNT pels mesos de maig i juliol de l’any 37 son realment importants. Un mínim de 420.749 treballadors i treballadores de Catalunya disposaven de carnet de la CNT i tenien dret a participar dels seus òrgans executius. Aquesta xifra, en relació a un població de 1.794.182[6], dóna com a resultat un 23 % de la població catalana afiliada al sindicat anarcosindicalista.  Un 23 % de la població, no dels treballadors, ja que si s’aïllés i s’analitzés aquest paràmetre[7] els resultats serien òbviament molt més importants en favor de la central sindicalista. No cal especificar que aquesta xifra augmentaria el seu valor numèric –no el percentual- al disposar de les dades d’afiliació dels 1.127.034 habitants de Catalunya restants.

En relació a les comarques de les que es disposa de dades d’afiliació,  cal destacar la del Baix Llobregat amb un 33 %, el Garraf amb un 28 % o el Maresme amb un 23 % del total de la població. En sentit oposat les comarques  de la Noguera amb un 7 % i de la Terra alta amb un 6 % serien on menys pes demogràfic mantindria la CNT.


En relació als municipis amb un pes territorial i demogràfic important destaquen Barcelona amb un 26 %, Badalona amb un 33 %, Terrassa amb un  29 % i Mataró amb un 33 % de població afiliada al sindicat anarcosindicalista.

Altres municipis amb un alt percentatge d’afiliació entre la població serien Vilassar de Dalt al Maresme amb un 40%; Sant Joan les Fonts amb un 52%, les Planes d’Hostalets amb un 40 % i Olot amb un 22 %, a la Garrotxa; Tagamanent amb un 34%, Sant Celoni amb un 37 % i Mollet amb un 33 % al Vallès Oriental; Anglès amb un 51 % i Blanes amb un 45 % a la Selva; Vimbodí a la Conca de Barberà amb un 42 %; Capellades amb un 42 %, Orpí amb un 46%, Vallbona amb un 58% o Igualada amb un 29 % a la comarca de l’Anoia i Esparraguera amb un 58 % al Baix Llobregat.


Les xifres per cada un dels municipis catalans analitzats deixen en evidència l’hegemonia del sindicat de la CNT a Catalunya. Cap altre partit o organització catalana era capaç d’aglutinar al seu entorn un volum de població tan important. D’aquest fet n’eren plenament conscients els líders anarcosindicalistes a finals de juliol de 1937, ja que els informes van ser demanats pel Comitè Central de la Regional Catalana. Amb aquesta informació i visió de conjunt disponible caldria desentrellar  per què, en aquest context, i mesura de forces, els líders de la CNT es van deixar superar pels seus rivals polítics a la rereguarda catalana.

CONSULTEU LES DADES D'AFILIACIÓ A LA CNT L'ANY 1937 MUNICIPI PER MUNICIPI AQUÍ



[1] Elham; Chris: Una revolución a medias: Los orígenes de los hechos de mayo y la crisis del anarquismo. Barcelona. Laertes, 2014.
[2] Detencions de militants de la CNT o de la FAI, atacs a sindicats i col·lectivitzacions i pèrdua de pes polític a les institucions i a l’exèrcit.
[3] Fet efectiu a partir del desembre del mateix any.
[4] Els sindicats de la CNT ja eren molt majoritaris a ciutats mitges industrialitzades i caps de comarca abans del 18 de juliol del 1936.
[5] UGT o CADCI entre d’altres.
[6] Xifra de població dels municipis catalans amb dades d’afiliació.
[7] Només població en edat activa i amb feina.

divendres, 1 de maig del 2015

L'Arxiu de memòria oral de Vilassar de Dalt


El dijous 30 d’abril vaig presentar al Museu Arxiu de Vilassar la primera fase del projecte d’Arxiu de memòria oral de Vilassar de Dalt.

El projecte busca configurar un arxiu consultable en format audiovisual per conservar la memòria oral dels vilassarencs i vilassarenques. El document es podrà consultar al futur Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt i es troba segmentat per períodes històrics (vida quotidiana, política, reraguarda, soldats, repressió, postguerra i franquisme).

En aquesta fase inicial s’han enregistrat vuit entrevistes a veïns del poble nascuts durant la dècada dels anys vint del segle XX. El resultat son set hores enregistrades de testimonis orals que han de servir a les actuals i futures generacions d’investigadors per aprofundir en el coneixement de la nostra història.

El document audiovisual de la presentació inclou un resum de les entrevistes realitzades a Antoni Braso, Rosa Argelés, Pere Blat, Miquel Pamies, Maria Forns, Núria Soler, Francesc Estorach i Josep Mas.

Coordinació i recerca històrica i documental Gonzalo Berger. Tècnic audiovisual David Naudin



dissabte, 7 de febrer del 2015

Llibre Vilassar en Guerra 1936-1942. Aspectes demogràfics. Document per descàrrega lliure

Els aspectes demogràfics relacionats amb el conflicte revolucionari i bèl·lic ocorregut entre els anys 1936 i 1939 a Catalunya, i la posterior dictadura militar són encara poc coneguts al conjunt del país. No existeixen treballs definitius que incideixin sobre la mortalitat derivada de les diferents violències del moment o de la població civil a la rereguarda, el nombre total de soldats mobilitzats, els exiliats, els represaliats o els presoners de guerra al conjunt de Catalunya.  El present treball se centra en Vilassar de Dalt, municipi del Maresme. Com en el conjunt del país, la historiografia a Vilassar de Dalt respecte a aquest moment històric és molt escassa, fragmentada i poc fiable des d’una perspectiva rigorosa de l’anàlisi històrica.  

L’any 1999 en Jordi Amat i Teixidó va publicar un treball que pretenia abastar el conjunt dels fets ocorreguts a Vilassar de Dalt durant la república, guerra i primer franquisme. Malgrat aquest treball ja tractava alguns aspectes demogràfics dels anys trenta vaig considerar que calia una revisió en profunditat basada en les fonts primàries disponibles que aportés una visió concreta de tots els casos relatius a la demografia derivada del conflicte. 
Les principals motivacions a l’inici d’aquesta recerca van ser copsar la veritable dimensió humana del conflicte i donar visibilitat històrica a les víctimes i protagonistes d’aquells fets a Vilassar de Dalt.  Així doncs, la recerca planteja assolir objectius d’abast local i nacional. 

Les dades obtingudes han d’ajudar a comprendre els fets estudiats des d’una perspectiva demogràfica i alhora han de servir a la població local per identificar i comprendre quin va ser el recorregut i el destí dels seus familiars o coneguts durant els anys previs a la dictadura i la immediata postguerra. En definitiva, entendre el cicle vital comprès entre els anys 1936 i 1941-42 d’una part significativa dels vilassarencs nascuts a finals del segle XIX i durant les dècades inicials del segle XX i calcular la repercussió demogràfica al municipi de l’últim gran conflicte social i militar que ha viscut la població de Catalunya.

Per consultar les lleves 1919-1942 i voluntaris d’altres lleves aneu directament a l’ANNEX 1

Per consultar el llistat de defuncions per causa directa del conflicte aneu a l’ANNEX 2.

Llistats de camps de concentració franquistes, presons, batallons de treballadors o disciplinaris, exiliats, refugiats o mortalitat de la població civil i altres consulteu l’índex del document.

Es pot adquirir el llibre imprès al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (c/ Marquès de Barberà, 9 08339 Vilassar de Dalt). 

Podeu consultar la versió on- line del llibre al següent enllaç. Es recomana descarregar el document per visualitzar-lo en bones condicions.

 Vilassar en guerra 1936-1942. Aspectes demogràfics