diumenge, 14 d’abril del 2013

Les eleccions del 12 d’abril de 1931 i l’adveniment de la República a Vilassar de Dalt



Estava a la farmàcia i va pujar un que es deia Jaume Puig, i anava amb una bandera republicana en un cotxe i va dir a la gent: Ei, ha arribat la República! recordava el vilassarenc Joan Manent.
Per alguns autors el resultat de les eleccions municipals del 12 dabril de 1931 a Catalunya i Espanya va ser clarament favorable als partits monàrquics i es basen en aquest fet per afirmar  la il·legalitat del sistema republicà i justificar les conseqüències (per a tots conegudes) dels anys posteriors a la caiguda de la monarquia dels Borbons.
Si observem estrictament les dades no hi ha cap dubte, els representants de lopció monàrquica van guanyar les eleccions municipals del 12 dabril de 1931 a Vilassar de Dalt.
La Maria Gil recorda així els fets posteriors a aquelles eleccions, Mare de Déu, com si fos avui! Amb la República no vam preveure el que podria presentar-se. Però ja ens va fer respecte, és clar, canviàvem de règim, i duna manera molt important perquè una cosa era canviar de cap destat i una altra cosa és canviar de règim. A casa vam rebre ladveniment de la República pregant que no passés res! Encara recordo com si fos avui el pobre Mamet com tirava el retrat del Rei daltabaix del balcó de lajuntament, no ens va agradar gens! (Alonso 2008)
Els resultats són prou clars si els equiparem al joc democràtic al que tots nosaltres estem acostumats a viure en lactualitat, però cal fer una reflexió mes enllà dels números daquestes eleccions municipals per entendre quin era el sentiment del poble i quines eren les normes del joc constitucional imposades, un sistema electoral obsolet, classista i excloent redactat el 1876 que acabaria per provocar ladveniment de la II República Espanyola.
El 28 de gener de 1930 el dictador Miguel Primo de Rivera després de set anys de dictadura i suspensió dels drets constitucionals presentà la dimissió davant del rei Alfons XIII, la crisi econòmica internacional i la tensió social en foren els detonants.
Davant duna creixent impopularitat i amb intenció de salvar la seva figura, Alfons XIII com a cap destat i davant la impossibilitat de formar corts amb grups constitucionalistes escollí posar al capdavant de lestat un general de la seva confiança, el General Berenguer. Lanomenada dictoblanda del citat general va intentar per tots els mitjans buscar suports per tal d'assegurar una transició favorable als interessos del monarca sense èxit, degut a això la junta militar del General Berenguer dimití en ple el febrer de 1931. Aquest i altres intents destabilitzar el govern del país en el context duna crisi econòmica incontrolable i una tensió social insostenible feren que el Rei, a través de lAlmirante Aznar, convoqués eleccions municipals pel 12 dabril de 1931.
Amb la jugada de l'Almirante Aznar el rei Alfons XIII creia apostar a una carta guanyadora, i sobre el paper així va ser. De fet, el 5 dabril, a només set dies de les eleccions, es presentà la llista de regidors designats mitjançant larticle 29 de la Constitució de 1876, amb una victòria aclaparadora de les llistes monàrquiques. Una setmana abans de les eleccions, ja es coneixia el 53 % del regidors escollits a tota Espanya. Laplicació daquest article implicava que en aquells municipis on només es presentava una candidatura no calia realitzar les eleccions. La capacitat dels cacics als pobles petits per impedir, mitjançant diverses fórmules de pressió, la presentació dalternatives a la seva candidatura era molt gran. No fou el cas de Vilassar o, com a mínim, no de manera tan escandalosa. Amb el resultat final de les eleccions del dia 12 aquesta realitat democràtica es pot observar amb claredat; a pràcticament totes les capitals de província i ciutat mitjanes els republicans aconseguiren una majoria aclaparadora, a les zones rurals, on els cacics actuaven amb total impunitat, no.
És important tenir en compte que el caciquisme era una estructura de domini sobre el territori en les vessants econòmica, social i política. Aquest estava basat en una xarxa clientelar, és a dir, persones obligades amb el cacic. Aquesta xarxa dinteressos arrelava a les estructures pròpies de lestat, controlant ajuntaments, jutjats i altres... la seva implantació era sovint més forta a zones rurals que a les ciutats i es donava particularment a petits municipis. Les formes polítiques de caciquisme estan molt vinculades al sistema polític de la restauració i al joc de bipartidisme entre liberals i conservadors. El caciquisme disposava de diverses fórmules per manipular les eleccions depenent del grau de control que el cacic tingues al territori, per exemple una xarxa de clients que votaven al candidat marcat,  la compra de vots, la inscripció de persones mortes o no present, la pressió per evitar que es presentessin candidatures rivals, la simple violència o, com a mitjà directe per si tot fallava el famós pucherazo, que consistia en substituir les paperetes contràries per les pròpies.
Aquest punt és de vital importància ja que el sistema electoral donava gran rellevància a la representació de regidors a les zones rurals, daquesta manera els votants de les capitals de província que representaven al voltant del 20% de lelectorat triaven el 2% dels regidors de tot el país.
Tot i així els números són els números i el resultat daquelles eleccions municipals a Vilassar de Dalt fou el que detallo a continuació.
En aquests comicis tingueren dret a vot 856 electors i es presentaren pel Districte Primer 12 candidats:  4 Monàrquics, 7 republicans i 1 independent i pel Districte Segon 9 candidats: 4 monàrquics, 4 republicans i 1 independent.
DISTRICTE 1
Francesc Artigas Galceran
140
Monàrquic *
Manuel Comes Pal
133
Monàrquic *
Jaume Ventura Tremoleres
132
Monàrquic *
Vicenç Gabarrós Vives
129
Monàrquic *
Ramon Canals Corbetera
127
Republicà *
Antoni Llimona Campins
124
Republicà *
Fidel Saborit Buixó
111
Republicà
Francesc Tosquelles Albert
104
Republicà
Joan Colomer Riba
89
Independent
Francesc Florensa Campà
86
Republicà
Josep Coll Roldós
84
Republicà
Joan Saborit Villà
77
Republicà
DISTRICTE 2
Jaume Nonell Armengol
126
Monàrquic *
Magí Ros Pujol
115
Monàrquic *
Pere Lloveres Terrades
110
Monàrquic *
Jaume Bosch Campins
109
Monàrquic *
Emili Font Rifà
108
Republicà *
Josep Rius Tenas
103
Republicà
Ceferí Puig Casas
92
Independent
Pere Durán Alsina
88
Republicà
Sixte Artigas Mas
60
Republicà
 *Càrrec electe
A primera vista sembla clar, guanyaren els candidats monàrquics als dos districtes vilassarencs.
Tot i així cal comentar alguns detalls en relació al resultat de les eleccions.
En primer lloc hauríem de valorar el fet que al primer districte els candidats republicans gairebé doblen els monàrquics, aquest fet provoca una dispersió de vots tal que posa en safata als candidats monàrquics el triomf. Si observem el número total de vots republicans al primer districte dóna 713 mentre que els monàrquics en sumen 534. Al segon districte el triomf és dels monàrquics per 99 vots.
El segon apunt és el relacionat amb la participació, dels 856 electors amb dret a vot només 614 exerceixen el seu dret (tenint en compte que el país surt de vuit llargs anys de dictadura) això vol dir un 71.72% de participació, és evident que la major part daquests 242 veïns que van decidir no votar ho feien per què practicaven labstenció com a forma política, aquests vots són en gran mesura els dels membres de la CNT, els dels anarquistes, que en aquestes eleccions no es posicionen, però que en el moment que ho facin, i ho faran a les Generals de 1936, seran decisius.
El tercer apunt és per a mi el més rellevant. En aquestes eleccions podien votar o ser votats 856 homes veïns de Vilassar, però el cens de Vilassar de Dalt per lany 1931 era de 2250 habitants en edat adulta. És important tenir clar que la dona no tenia dret a vot a lEspanya monàrquica, fou la República qui, per primera vegada, aplicà el sufragi universal, introduint la dona com a ciutadana de ple dret en la vida pública i en la privada. 
Així doncs contra la primera idea que ofereixen  les dades sobre un Vilassar aclapadorament pro monàrquic tenim un altre punt de vista sobre els resultats de les eleccions, duna banda la pressió dels cacics (a la catalana si voleu, però cacics) i lEsglésia Catòlica per orientar el vot, de laltre la dispersió del vot republicà, labstenció dels anarquistes (poc sospitosos de ser monàrquics i molt nombrosos al Vilassar dels anys trenta) i per últim, la impossibilitat que les dones, més de la meitat de la població, diguessin la seva.
Tot i això, si sumem els vots dels participants a les eleccions dels dos districtes de Vilassar el resultat encara seria favorable a la tendència republicana amb un total de 1072 vots per aquests i 994 pels monàrquics.
Així sentenen els fets que ocorregueren a la vila i que no reflexen una realitat social als resultats electorals.
El 14 dabril quedà format el Comitè Revolucionari Republicà, integrat per dotze membres, militants del Partit republicà Federal, dEstat Català i Acció Catalana Republicana, que eren els partits amb  presència local encapçalats per Ramón Canals Corbatera, dAcció Catalana Republicana, entren a la casa de la Vila durant la tarda del dia 14 dabril, proclamen la República i es constitueixen en govern provisional de la vila (Llibre dactes municipal, 1931 pp.1)

En Josep Mas Giró ho recordava així Hi havia tota la plaça plena de gent, van tirar el retrat del rei i la bandera monàrquica per la finestra i els van calar foc (Amat 1997) i en Joan Gaspar El 14 dabril érem amb amics jugant a muntanya, a la paret seca si no recordo malament, i cap al tard, quan vam baixar al poble ja vam sentir crits, em sembla que sonaven les campanes també... I vam dir: Collons, sembla que shagi mort el rei. Just, sacabava de proclamar la República. A Plaça lambient que hi havia era de desbordament dentusiasme, com la festa major, perquè tothom estava en contra del rei i de la dictadura o en Marcel Cirera Recordo que la majoria de jovent vam anar a Plaça. Allà van sortir al balcó i van tirar el retrato del rei daltabaix, tothom aplaudint, van posar la bandera tricolor (Alonso 2008).