Els documents oficials sobre
l'operació de l'aviació italiana (aviació legionària A Reggia Aernautica),
assenyalen que els objectius de l’atac eren la central elèctrica del carrer del
Rec -que donava corrent a la línia de tren- i els tallers de reparació d'avions
de combat Llerona.
Les forces italianes usaren 5 avions del model Savoia-Marchetti SM.79, que llençaren sobre la població vallesana un total de 40 bombes de 100 quilograms, 10 de 15 quilograms i 10 de 10 quilograms.
El bombardeig va agafar a la població desprevinguda, ja que no hi havia refugis preparats per un atac de tal envergadura. Tanmateix, les sirenes antiaèries no van funcionar.
Genís Campins Raventós tenia 18 anys i vivia a Vilassar de Dalt quan va ser cridat a servir com a soldat a l’exèrcit Republicà. En Genís vivia a un dels masos de muntanya i probablement ajudava al seu pare en les tasques de pagès si no havia trobat feina a alguna de les fàbriques del poble.
Tot i ser de la lleva de 1941 va ser reclutat
el 28 d’abril de 1938, el seu primer destí, el Centre de reclutament,
instrucció i mobilització (CRIM) número 16.
En compliment del disposat per Decret del
Ministeri de Defensa Nacional, data 12 del que som, per el present us comunico
que tots els individus de la Lleva del 1941 hauran d'efectuar llur presentació
per concentrar-se a files el dia 28 del que som a les vuit del matí al Centre
de Reclutament Instrucció i Mobilització número 16 (Porta de la Pau) de
Barcelona, i han de portar : Una manta, calçat, plat i cobert en bon estat.
En Genís formava part de l’anomenada
Lleva del Biberó. Corria el segon any de la guerra, després de l’estrepitós
fracàs de l’ofensiva sobre Terol i la desfeta de l’exèrcit republicà al front
d’Aragó calia reforçar les afeblides divisions de l’exèrcit de l’Est. L’exèrcit
feixista s’havia aturat al riu Segre, Catalunya es veia seriosament amenaçada.
En aquestes condicions el govern republicà es va veure obligat a reclutar a
corre-cuita a la lleva del 41 i també alguns reservistes de les lleves dels
anys 1921, 1922, 1923 i 1924.
Però la història del nostre
vilassarenc no anirà més enllà del 31 de maig d’aquell any i tot plegat la mort
el sorprendrà molt lluny del front de guerra, en realitat ben a prop de casa
seva.
En Genís morirà a la ciutat de
Granollers trenta tres dies després de marxar de Vilassar de Dalt. Concretament
el dimarts 31 de maig de 1938 a les 9.05 del matí. Aquell matí cinc avions
italians amb base a l’illa de Mallorca van bombardejar la ciutat de Granollers, al Vallès Oriental.
L’atac va durar un minut i va causar nombrosos morts i ferits i la destrucció de
part del centre de la ciutat.
El nostre soldat, probablement
en trànsit cap a la seva destinació al front del Segre, va morir a conseqüència
de l’explosió de l’única bomba que va caure a l’Estació de tren de la ciutat.
L’informe de la Federació Local
d’Oficis Varis de la CNT de Granollers va emetre el següent informe a la
Regional Catalana de la CNT en relació al bombardeig del dia 31:
GRANOLLERS,
El día 31 de Mayo a las 9h.
5’ de la mañana 5 aviones facciosos arrojaron unas cuarenta bombas derrumbando
vente y cinco edificios.
Causaron hasta la fecha 350
muertos y más de 450 heridos.
Dichas víctimas eran la
mayoría mujeres y niños que hacían cola para adquirir pescado y habas.
En la plaza del mercado o sea Plaza de la República de las personas que hacían cola para el pescado cayeron muertos por la metralla cincuenta personas la mayoría mujeres y niños.
En el Sindicato Agrícola que
había cola de habas que también eran niños y mujeres en gran mayoría cayeron
cuarenta muertos.
Las restantes victimas se
encontraron en el quiosco de periódicos que también había una cola y en las
casas derrumbadas y en la calle.
Con respecto a la organización
de salvamento de las victimas hemos de hacer constar que el bombardeo duró 5
segundos y que al cuarto de hora de producirse la criminal agresión La Junta de
Defensa Pasiva, el pueblo en general y las fuerzas militares estuvieron todos
presentes para cumplir su obligación.
La moral no se ha rebajado lo
mas mínimo y dejando pequeños detalles que motivaron las fuerzas militares que
han quedado zanjadas. El pueblo en general continúa en el día de hoy sus
labores adquiriendo la población el ritmo normal de trabajo.
Por parte de la organización
hemos de lamentar al compañero Miguel Badia de la Comisión de Asesoría Jurídica
que está herido en la pierna y al compañero Joan Tapias que lo está en a
cabeza.
De locales afectados esta el local de la S.I.A (1) que está completamente derrumbado y el de Mujeres Libres que lo está en parte. En la casa CNT – FAI cayó una bomba a cinco metros inundando de metralla el edificio.
Sin mas, vuestros y de la causa
Por la Federación local
El Secretario
Granollers 1 de junio de 1938
Inicialment el Ministeri de Defensa
de la República va atribuir l'autoria de l'atac a la Luftwaffe i els
seus avions Junker. Alguns diaris donaven la noticia d'un atac
italoalemany. En investigacions posteriors a l'atac es va poder comprovar que
als arxius de les forces aèries italianes es parla únicament de participació
italiana i descarta la implicació de forces alemanyes en el mateix.
La mort de centenars de civils provoca
un gran ressò a la premsa internacional, i alguns mitjans estrangers, batejaren
Granollers com la Gernika catalana.
(1) Solidaridad Internacional Antifascista
(1) Solidaridad Internacional Antifascista
Fonts:
-Arxiu CNT (IISH
Amsterdam)
-Arxiu Municipal de
Vilassar de Dalt
-Arxiu personal del
autor
-Documentació A Reggia Aernautica (força aérea italiana)
-Hemeroteca del diari La Vanguardia
-Documentació A Reggia Aernautica (força aérea italiana)
-Hemeroteca del diari La Vanguardia
-Museu Arxiu de
Vilassar de Dalt
-Museu de
Granollers
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada