Així recorda Rosendo Iturmendi, de 86 anys (Beaumont, Mendiola, 2004), la frase que li va deixar anar un oficial del seu Batalló de Treballadors “Sóis las mulas de la nueva España”.
Deixant de banda la crueltat de la metàfora,
la frase reflexa exactament quina era la posició dels vençuts en el nou règim i
per damunt de tot quina era la situació dels homes que formaven part dels
batallons de treball forçat.
L’àmplia xarxa de treballs forçats
desenvolupada durant el primer franquisme a Espanya és força desconeguda encara,
tant des del punt de vista historiogràfic com del social. De fet, milions de
persones circulen sovint, sense saber-ho, per infraestructures realitzades per
presos o presoners del franquisme a tota la península.Hem de tenir en compte que els integrants dels Batallons de Treballadors no eren destacats militants de les organitzacions polítiques sinó mes aviat militants de base, simpatitzants d’organitzacions d’esquerres o simplement gent amb una mala relació amb les noves autoritats.
Hi havien dos grans models de treballs forçats
utilitzats pel franquisme durant la postguerra. D’una banda el que prové de l’univers
penal i penitenciari i que portava a diverses modalitats de redempció de penes mitjançant
el treball. D’altra banda ens trobem amb els models de treballs forçats utilitzats
com a càstig polític pels presoners de guerra o pels joves que una vegada
finalitzada la guerra van haver de servir de nou a l’exèrcit franquista.
D’aquesta manera, dins del segon grup hem de
diferenciar entre els Batallons de Treballadors, organitzats a partir de 1937 amb presoners de guerra a partir
dels camps de concentració i vigents fins 1940 (Rodrigo, 2003) i els Batallons
Disciplinaris de Soldats Treballadors, creats a partir de 1940 com a servei
militar especial pels declarats desafectes al règim , compresos entre les
quintes de 1936 i 1941. Des de 1941
tenim també en actiu els BDSTP (Penats), un model especial de batallons per a
presos d’aquelles edats en llibertat condicional o pels condemnats per la
fiscalia de tasas (López Jiménez, 2003).
Tot i que existeixen diferències entre ells, es troben elements de continuïtat
entre els dos models de batallons, tant en la seva vessant institucional
(organització militar) com en la vessant política (càstigs politics al marge
del sistema penal, excepte en el cas dels batallons de penats).Durant tota la guerra i la postguerra són aquests batallons la base principal del sistema de treballs forçats i es calcula que al gener de 1939 el número total de presoners als BT era de 67.900 (Rodrigo, 2003: 150) arribant als 90.000 un cop finalitzada la guerra (Rodrigo, 2003: 126) i als 46.678 al 1942, en el moment de la dissolució de la gran majoria dels batallons. A partir d’aquell moment es mantindran fins 1945 vuit BDST de penats.
Hem d’entendre que per a la societat de la
postguerra la funció d’aquesta repressió i el càstig a treballs forçats als BT és
l’aplicació de la política de la por, política en què es basa la consolidació
del nou règim. Des d’aquesta perspectiva podem entendre millor les condicions
dels presos als BT, que no només era dura en sí mateixa per les condicions
materials a les que estaven subjectes, sinó que també es trobava presidida per
l’amenaça de quelcom pitjor en cas de desobeir. Des dels càstigs físics (treballar
amb sacs de pedra lligats amb filferro a l’esquena, transport de grans cubells
d’aigua en dies de molt fred, cops de tota mena..) a l’enviament a presó sota amenaça
de condemna a mort o l’execució exemplificadora al mateix batalló estaven presents
en tot moment (Beaumont, Mendiola, 2004). En aquesta contínua subordinació i
humiliació havien de viure els integrants d’aquests batallons per adonar-se’n
de la seva situació dins de la nova España, de manera que no tinguessin dubte
de la seva necessària “regeneració”. A tot això s’haurien de sumar les dures
condicions de vida, fred, gana, malalties....
La política de segregació també va formar part
de la nova España, finalitzada la guerra, els vençuts es van convertir en
persones de segona o tercera classe, castigats, vigilats, estigmatitzats..també
el pas dels batallons de treball pels pobles va contribuir a fixar aquella
imatge, sobre tot als pobles on els presoners del batalló s’allotjaven al
mateix poble, és el cas de Vilassar on ho van fer a l’edifici de la fàbrica de
Cal Garvat, fet que va suposar la constatació visual d’aquella política de
segregació, una exhibició dels vençuts coma trofeu de guerra, tal i com ens
narra en Josep Florensa de Vilassar de Dalt; “a les poques setmanes de ser
ocupada la població, va venir un batalló de càstig de presoners de guerra,
Batalló de Treballadors Nº 155. Els feien pujar pel carrer Manuel Moreno
desfilant pel poble marcant el pas. S’estaven a la fàbrica de Cal Garvat, els
deixaven estar a la vorera matant-se els polls. La canalla els portàvem alguna
cosa per menjar. Quan a les poques setmanes van marxar, en concret l’11 de març de 1939, cap a un
altre destinació, van fer anar a netejar-ho a gent d’esquerres” (Amat, 1999).
És important destacar el paper de la violència
política en la gestació i legitimació del nou estat franquista.
El llistat que trobeu a continuació conté els
noms dels vilassarencs que van ser condemnats a treballs forçats als Batallons
de Treballadors només fins l’any 1940 i que van contribuir obligatòriament i
com a mà d’obra esclava a la construcció de diverses infraestructures i altres
feines durant els primers anys de l’Espanya de Franco. Restaria afegir al
llistat a tots els joves de les lleves del 1936 – 1941 que es van veure
obligats a servir a Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors a l’exèrcit
franquista, en alguns casos després d’haver estat integrats a Batallons de
Treball fins l’any 1940.
Nom Lleva
Retorn a Vilassar Nº Batalló
Boquet Homs, Jose 1933 11/07/1940 Batallón de
Trabajadores Nº 178
Ballis Juan, Isidre 1937 06/10/1940 Batallón de
Trabajadores Nº 161
Calvet Lladó, Salvador 1926 27/04/1940 Batallón de
Trabajadores Nº 161
Casamitjana Got, Manuel 1928 16/05/1940 Batallón de Trabajadores Nº 3
Colomer Baldrich, Miguel 1934 Batallón de Trabajadores Nº 142
Cusell Artigas, Manuel 1931 Batallón de Trabajadores Nº 50
Cusell Artigas, Antonio 1926 14/07/1940 Batallón de Trabajadores Nº 166
Campins Reventos, Manuel 1935 29/07/1940 Batallón de Trab. Algeciras
Estevill Piñol, Juan 01/06/1940 Batallón
de Trabajadores Nº 63
Fabrega Llaví, Pedro 1939 21/06/1940 Batallón de Trabajadores Nº 162
Fernandez Gimenez, Juan 1935
07/07/1940 Batallón de Trabajadores Nº 7
Forns Mas, Martin 1939 10/06/1940 Batallón de Trabajadores Nº 24
Jimenez Martinez, Jose 1925 05/05/1940 Batallón
de Trabajadores Nº 9
Lopez Diaz, Jose 1928 09/09/1942 Batallón Disciplinario Nº 68
Mañosa Sala, Isidro 1931 30/06/1940 Batallón de Trabajadores Nº 112
Mañosa Sala, Lino 1933 03/07/1940 Batallón de Trabajadores Nº 147
Mas Giró, Jose 1941 31/05/1940 Batallón de
Trabajadores Nº 134
Oller Brufau, Ricardo 1925 22/05/1940 Batallón de Trab. de Lleida
Planes Alsina, Miguel 1925 03/06/1940 Batallón de Trabajadores Nº 114
Pujol Catafolch, Manuel 1931 21/06/1940
Batallón de Trabajadores Nº 126
Ramis Riera, Emilio 1923 20/05/1940 Batallón de Trabajadores Nº 139
Bas Lloveras, Placido 1930 13/07/1940 Batallón de Trabajadores Nº 191
Rovira Turró, Juan 1931 19/06/1940
Batallón de Trabajadores Nº 12
Sellarés Farras, Ramiro 1926 11/05/1940 Batallón de Trabajadores Nº 7
Sarda Roca, Jose 1931 09/06/1940
Batallón de Trabajadores Nº 109
Ventura sola, Sebastian 1923 31/05/1940
Batallón de Trab.Granada
Vila Pons, Jose 1932 23/06/1940 Batallón de
Trabajadores Nº112
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada