Reconeixement institucional de la figura de Bonaventura Gomis i Bartra, alcalde de Vilassar afusellat pel Regim Franquista.
La recuperació de la memòria històrica entra dins del procés de normalització de la història de la societat civil catalana i de la resta de l'estat. És el poble el que ha de recuperar les figures cabdals que han teixit el nostre present i, sense les qual no podem continuar desenvolupant la nostra memòria col·lectiva.
Vilassar de Dalt no n'és una excepció. La repressió i la violència també van deixar empremtes a la nostra vila.
Amb aquesta moció pretenem iniciar la recuperació de la memòria d'aquelles persones que treballaren per un ideal de bé i de progrés, el Grup de Recerca Històrica “La Filferrada” demana el reconeixement d'aquestes figures històriques que han caigut en l'oblit d'aquella llarga nit de més de quaranta anys.
Entenem que la principal víctima d’aquesta repressió política a Vilassar de Dalt va ser un dels alcaldes d'aquesta vila durant la guerra, Bonaventura Gomis i Bartra; que fou afusellat al Camp de la Bota el 17 de maig de 1940 sota el delicte de “rebelión militar”.
Bonaventura Gomis i Bartra neix a Mataró l'any 1903. Cap a l'any 1912, ell i la seva família es traslladen a viure a Vilassar. Als 14 anys entra a treballar a Les Sedes i s'hi està fins que en arribar l'edat, se l'envia a fer el servei militar a l'Àfrica durant 4 anys. Movent-se en un ambient obrerista i lliurepensador, Bonaventura Gomis i Bartra fa de L'Estrella la seva llar política i formativa, trobant-lo fins i tot com a jugador de l'equip de futbol de l'entitat, el FC Esbart, l'any 1922.
L'any 1928 es casà amb la Ramona Oliva i tingueren tres fills: en Caietà, en Germinal i l'Aroma. Durant els anys anterior a l'adveniment de la República, es mantingué actiu en la seva tasca dins la CNT local fins que, ja en període republicà en fou un important impulsor i el primer president de l'associació del període.
Ja iniciat el conflicte i en ple període revolucionari, formà part del comitè revolucionari i antifeixista de Vilassar, gestionant els aspectes d'ordre públic i defensa. Un cop instaurat un ajuntament representatiu de totes les forces polítiques i sindicals, Bonaventura Gomis Bartra ocupà la conselleria d'ordre públic.
Al desembre del 1937 és designà com a alcalde de Vilassar de Dalt a en Bonaventura Gomis i Bartra.
Durant els deu mesos en els que fou alcalde es coneix la seva voluntat d'ajudar a vilassarencs.
Finalment, dimití del càrrec el 25 de desembre del 1938, data en que fou cridat a files. Lluitar en favor de la República fins al Nadal del 1938 en el que fou fet presoner i tancat en una presó de Lleó. L'agost de 1939 un vilassarenc el reconegué i se'l traslladà a la presó de Mataró. D'allà, posteriorment se'l dugué a la presó Model de Barcelona, on se'l va sotmetre a un Consell de Guerra que el declarà culpable de “rebelión militar” i condemnat a mort.
Bonaventura Gomis exercí càrrecs públics dins l’ajuntament de Vilassar de Dalt, i per extensió va defensar la legalitat republicana i lluitar contra el feixisme. Per aquest motiu fou afusellat al Camp de la Bota de Barcelona el 17 de maig del 1940.
La recuperació de la memòria històrica entra dins del procés de normalització de la història de la societat civil catalana i de la resta de l'estat. És el poble el que ha de recuperar les figures cabdals que han teixit el nostre present i, sense les qual no podem continuar desenvolupant la nostra memòria col·lectiva.
Vilassar de Dalt no n'és una excepció. La repressió i la violència també van deixar empremtes a la nostra vila.
Amb aquesta moció pretenem iniciar la recuperació de la memòria d'aquelles persones que treballaren per un ideal de bé i de progrés, el Grup de Recerca Històrica “La Filferrada” demana el reconeixement d'aquestes figures històriques que han caigut en l'oblit d'aquella llarga nit de més de quaranta anys.
Entenem que la principal víctima d’aquesta repressió política a Vilassar de Dalt va ser un dels alcaldes d'aquesta vila durant la guerra, Bonaventura Gomis i Bartra; que fou afusellat al Camp de la Bota el 17 de maig de 1940 sota el delicte de “rebelión militar”.
Bonaventura Gomis i Bartra neix a Mataró l'any 1903. Cap a l'any 1912, ell i la seva família es traslladen a viure a Vilassar. Als 14 anys entra a treballar a Les Sedes i s'hi està fins que en arribar l'edat, se l'envia a fer el servei militar a l'Àfrica durant 4 anys. Movent-se en un ambient obrerista i lliurepensador, Bonaventura Gomis i Bartra fa de L'Estrella la seva llar política i formativa, trobant-lo fins i tot com a jugador de l'equip de futbol de l'entitat, el FC Esbart, l'any 1922.
L'any 1928 es casà amb la Ramona Oliva i tingueren tres fills: en Caietà, en Germinal i l'Aroma. Durant els anys anterior a l'adveniment de la República, es mantingué actiu en la seva tasca dins la CNT local fins que, ja en període republicà en fou un important impulsor i el primer president de l'associació del període.
Ja iniciat el conflicte i en ple període revolucionari, formà part del comitè revolucionari i antifeixista de Vilassar, gestionant els aspectes d'ordre públic i defensa. Un cop instaurat un ajuntament representatiu de totes les forces polítiques i sindicals, Bonaventura Gomis Bartra ocupà la conselleria d'ordre públic.
Al desembre del 1937 és designà com a alcalde de Vilassar de Dalt a en Bonaventura Gomis i Bartra.
Durant els deu mesos en els que fou alcalde es coneix la seva voluntat d'ajudar a vilassarencs.
Finalment, dimití del càrrec el 25 de desembre del 1938, data en que fou cridat a files. Lluitar en favor de la República fins al Nadal del 1938 en el que fou fet presoner i tancat en una presó de Lleó. L'agost de 1939 un vilassarenc el reconegué i se'l traslladà a la presó de Mataró. D'allà, posteriorment se'l dugué a la presó Model de Barcelona, on se'l va sotmetre a un Consell de Guerra que el declarà culpable de “rebelión militar” i condemnat a mort.
Bonaventura Gomis exercí càrrecs públics dins l’ajuntament de Vilassar de Dalt, i per extensió va defensar la legalitat republicana i lluitar contra el feixisme. Per aquest motiu fou afusellat al Camp de la Bota de Barcelona el 17 de maig del 1940.
Dit això, el Grup de Recerca Històrica “La Filferrada” de Vilassar demana al Ple de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt que declari que:
Passats 76 anys de l'alçament feixista envers la legalitat republicana i havent viscut una dictadura feixista que ens va negar les llibertats nacionals i socials, s'iniciarà un procés de recuperació i reconeixement de les persones i associacions vilassarenques que patiren la repressió i/o que es veieren afectades de qualsevol manera per els períodes anteriorment esmentats, com a mostra de normalitat i de maduresa democràtica.
I, per tant, es demana que el ple de l'ajuntament de Vilassar de Dalt que:
− Es declari nul·la i injusta la sentència del consell de guerra envers a Bonaventura Gomis i Bartra, acusat injustament de “rebelión militar” i afusellat al Camp de la Bota l'any 1940.
− Es reconegui que la sentència envers l'alcalde Gomis fou un crim polític i que ell, com tants altres persones del moment, fou assassinat per causes purament polítiques.
− Es restitueixi la figura d'en Bonaventura Gomis i Bartra i que se'l reconegui com el que va ser: membre de la CNT de Vilassar, conseller d'ordre públic durant la República i alcalde de Vilassar durant la guerra.
− Es mostri en el nomenclàtor de la vila la figura de l'alcalde Gomis, com a un vilassarenc més que mereix una presència a la vila.
− Amb aquest reconeixement, s'inici un procés de recuperació de les figures vilassarenques destacades del període, coma un pas més per la recuperació de la memòria històrica del poble de Vilassar.
Tot i això, el ple decidirà el que és més convenient.
A Vilassar de Dalt,a 18 de juliol de 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada