dilluns, 31 d’octubre de 2016

Franz Feldman. Política, Comunisme i Brigades Internacionals a l’Espanya dels anys 30


Aquesta no és una història del Maresme. La biografia de Franz Feldman, resultat de la recerca que vaig realitzar a inicis de 2016, justifica aquest article. El resultat és sorprenent. Feldman, comunista convençut i revolucionari professional, és una peça clau, situada sempre a l’epicentre dels esdeveniments polítics dels anys 30 a Catalunya. Si és cert que la seva condició de membre del Komintern i la GPU[1] és ambigua segons l’origen de la font consultada, no és menys cert que no hi ha cap mena de dubte en el fet que té un pes rellevant en la idea original de la creació de les celebrades Brigades Internacionals.


Els primers documents de Feldman em van arribar a través de Lourdes Prades, directora del Pavelló de la República i del Projecte SIDBRINT. Unes setmanes abans l’havien visitat, procedents de San Diego, Califòrnia, els familiars d’un antic brigadista, del qual cercaven qualsevol informació que se’ls pogués proporcionar. Amb ells, portaven una sèrie de documents trobats a la casa familiar. De seguida que vaig veure els documents vaig tenir clar que el personatge en qüestió no era un qualsevol. Dos dels documents portaven la signatura de Francisco Largo Caballero, President de la República Espanyola i Ministre de Defensa. El contingut dels documents eren d’una rellevància extraordinària. També s’adjuntaven altres documents molt rellevants i una insígnia que vaig poder comprovar que pertanyia a un Comandant de l’Estat Major de l’Exèrcit de la República. El nom de la persona a qui feia referència la documentació era Francisco Ferry Linder. En una primera cerca no vaig trobar cap referència sobre aquest nom a cap arxiu dels que contenen informació relativa a la guerra civil a l’Estat Espanyol. Tot plegat era molt estrany. Amb l’ampliació de la cerca a arxius mexicans i russos i el contacte directe amb la família vaig poder reconstruir la biografia de Franz Feldman, conegut com Francisco Ferry a Espanya i determinar l’ importància de l’acció política del personatge al nostre territori.


Comunista convençut, revolucionari professional 1917-1931

La història de Feldman no comença a Catalunya. Neix a Szombthely, actual Hongria, el 22 de maig de 1899. L’any 1914 va acabar la seva formació escolar amb l’ intenció de continuar a la universitat. Es traslladà aquell any amb la seva família a viure a Viena. Un cop començada la Gran Guerra es traslladà a viure a Budapest. En aquesta ciutat inicià la seva militància política. Milità al Cercle estudiantil Galilei, de tendència socialista. Posteriorment s’afilià a l’Associació Comunista d’Estudiants. Va ser mobilitzat per l’Exèrcit austrohongarès l’any 1917. Participà de la I Guerra mundial i va ser capturat per l’Exèrcit Roig. Un cop finalitzada la guerra tornà a Budapest i s’afilià al Partit Comunista d’Hongria. L’any 1919 va formar part del Comitè Central dels Soviets a Budapest. Participà com a comissari polític de l’Exèrcit Roig d’Hongria. La República Soviètica d’Hongria va ser derrotada per les armes i Feldman s’exilià a Iugoslàvia, on va ser condemnat a 10 anys de treballs forçats a la presó de Karlovac com a conseqüència de la seva militància política. L’any 1920 va escapar de la presó i es va dirigir cap a Viena, on es retrobà amb Béla Kun[2] i la resta de camarades hongaresos, que per aquells moments conformaven part del nucli dur de la Komintern. Entre 1921 i 1924 el grup es traslladà a Berlin, on participà de les diferents insurreccions obreres que durant aquells anys van produir a la República alemanya de Weimar. Va ser durant aquells anys quan Feldman aconseguí llicenciar-se com enginyer tècnic a la Universitat Politècnica de Berlin. L’any 1924 es traslladà a Milà on residí fins l’any 1930. Feldman visqué durant la dècada dels anys 20 als epicentres insurreccionals de tall comunista que es produïren a Europa, després de la seva estada a Viena i Berlin, es traslladà a Milà, plaça forta del comunisme italià i alhora, bressol fundacional del feixisme europeu.


Els anys 30: La II República Espanyola i la Guerra civil

L’1 de setembre de 1930 Feldman retornà a Budapest. Va ser detingut i ingressat a la presó per la seva participació a la revolució de 1919. Fou alliberat i detingut en tres ocasions de manera consecutiva. L’octubre de 1931 es traslladà a Berlin i posteriorment a Paris, on va participar del moviment hongarès d’exiliats polítics “Comitè 1 de setembre”. Va ser en aquest moment quan va començar a treballar com agent secret integrat a la cèl·lula comunista comandada per Sergei Tordin o Vassilevitch. Aquesta cèl·lula operava a França, Anglaterra i Espanya. L’any 1932, Feldman actuà com enllaç amb els membres del PCE. Va accedir a l’Escola de Guerra de l’Exèrcit francès on va aprendre tàctiques modernes de la guerra amb vehicles blindats. Al febrer de 1932 va conèixer, a un pis de Toulouse, a Caridad, Pere i Ramon Mercader. Feldman i Ramon Mercader, van ser, a partir d’aquell moment, amics íntims. Va ser durant el mes de febrer de l’any 1932 quan el seu comandant i enllaç amb la GPU, Servei Vassilevitch, fou depurat, víctima de les purgues de Stalin. La cèl·lula francesa va quedar desarticulada. El març del mateix any Feldman es traslladà a Barcelona, on va viure a un pis del carrer Muntaner i treballà com enginyer a la fàbrica tèxtil del Sr.Bosch. El seu enllaç a Barcelona fou Hilario Arlandis. Ramon Mercader li ensenyà a parlar el català. Durant el mateix any s’afilià al PCC[3], on va conèixer Antonio Sesé[4]. L’activitat política de Feldman a Barcelona durant aquells anys va ser diversa. Ajudà als refugiats d’origen jueu que arribaven a la ciutat. Va escriure al diari del PCC i realitzà informes polítics. Durant l’any 1933 es va produir el desplaçament de la vella guàrdia del PCE, imposada pels delegats de la Komintern a Espanya, que culminà amb el nomenament de Jose Diaz com Secretari General del Partit Comunista.

L’any 1934 Feldman participà de la insurrecció armada liderada per Lluis Companys a Catalunya. Durant els anys posteriors es van concentrar a Barcelona revolucionaris hongaresos de pes. El primer en arribar va ser Limping George[5], membre del Partit Comunista Hongarès, mentor de Feldman l’any 1919. El segon va ser Erno Gero[6], també conegut a Espanya com Pedro, que va arribar a Barcelona l’any 1935. Gero i Feldman es coneixien de la seva etapa de militància i joventut. Van coincidir a Budapest l’any 1917, també durant la revolució de 1919 i posteriorment a l’exili dels anys 20. Amb el temps, Feldman va esdevenir l’home de confiança de Gero a Espanya. Encara durant l’any 1935 Feldman va realitzar les funcions de secretari del Comitè Thalemann[7] a Barcelona. També durant aquell any treballà, conjuntament amb Gero, per la implantació a Espanya de la doctrina del Front Popular, adoptada, en aquells moments per gran part dels partits comunistes europeus. Doctrina que va ser clau en les eleccions del febrer del 36 per derrotar electoralment la dreta conservadora espanyola. Feldman participà de la vida social barcelonesa, a casa de Caridad Mercader, conegué al Coronel Escobar i al Capità Jurado, membres destacats de la Guàrdia Civil i de la UMRA[8]. L’activitat política de Feldman no s’aturà i l’any 1936 va assumir l’organització de l’oficina de premsa i relacions institucionals de les Olimpíades Populars[9], que s’havien de realitzar a la ciutat al juliol del mateix any. En aquest context es produí el cop d’estat militar del 19 de juliol a Barcelona. Conjuntament amb Arlandis, Sesé i Gero, impulsaren la formació del PSUC, partit en què milità a partir d’aquell moment. El 21 de juliol de 1936 fou nomenat membre del Comitè de Guerra de la Generalitat de Catalunya. Actuà com enllaç entre el Coronel Escobar de la Guàrdia Civil i el Comandant Guarner[10]. L’1 d’agost fou nomenat pel departament de governació de la Generalitat de Catalunya com “Cap dels Serveis Tècnics Militars”, amb la facultat per la construcció i conservació d’armes i artefactes de guerra, concedint-li la màxima autoritat amb aquesta finalitat, i a la que es trobaven obligats a sotmetre’s totes les organitzacions antifeixistes[11].


La formació de les Brigades Internacionals

La situació política i militar del mes d’agost de 1936 deixava clar a totes les forces implicades a Espanya, que el fracàs del cop d’estat dels militars avocava, irremissiblement, a una guerra convencional. A primers de setembre de 1936, Joseph Stalin va donar ordres a Yagoda- cap del GPU- d’establir una ramificació de la policia secreta soviètica a Espanya. El 14 de setembre de 1936 es va celebrar a Moscou una reunió entre Yagoda, el General Uritaky del Estat Major del Exèrcit Roig, Frinovsky, cap de les forces militars de la GPU i Sloulsky, cap del departament estranger de la GPU. Després de la reunió, Sloulsky, nomenà al veterà agent de la GPU Nikilsky, àlies Schewed, àlies Lyova, àlies Orlov cap de la GPU a la República Espanyola. El nomenament incloïa el control, per part de la GPU, de la Komintern a Espanya. A la reunió també s’acordà el control i organització dels voluntaris internacionals per part de la GPU[12]. Erno Gero, màxima autoritat de la Komintern a Espanya fins a la data, passà a ser el subordinat d’Orlov, cap de la GPU que va operar a la zona republicana a partir de finals de setembre de 1936.

El 19 de setembre de 1936 se celebrà a Madrid una reunió on s’acordà, entre d’altres assumptes relacionats amb l’estratègia a seguir pel desenvolupament de la guerra a Espanya, la formació d’una “força de xoc” constituïda per estrangers i composada per cinc mil homes. Aquesta unitat militar havia de concentrar-se a Albacete. Els assistents a aquesta reunió van ser Jose Diaz, Secretari General del Partit Comunista Espanyol, Antonio Mije, enllaç amb el Ministeri de la Guerra –que en aquell moment ocupava el mateix President de la República, Francsico Largo Caballero-, i Erno Gero, que actuava com instructor del comitè executiu de la Komintern[13]. El 28 de setembre, el Ministre de la Guerra i President de la República Espanyola, Francisco Largo Caballero, autoritzà, mitjançant un decret, a Francisco Ferry Linder -Franz Feldman- a organitzar i armar a dues brigades de 2500 homes cada una. El nomenament donà a Ferry total llibertat per realitzar qualsevol mena de gestió a Espanya o l’estranger i ordenà a tota autoritat civil o militar la col·laboració a fi de l’objectiu de la missió[14]. El 13 d’octubre de 1936, el mateix Largo Caballero, atorgà el comandament de les dues brigades a Ferry[15]


Franz Feldman va ser l’encarregat d’organitzar la formació de les celebres Brigades Internacionals. El 22 d’octubre de 1936, el govern de la República feia oficial la formació d’aquestes unitats militars. Els generals de les dues primeres Brigades Internacionals, la XI i la XII van ser els comunistes hongaresos Manfred Zalmanovitch[16] -Kleber- i Maté Zalka[17] -Paul Lukács-. Els dos membres destacats de la Komintern i antics companys de lluita de Feldman i Gero.

Uns dies abans, el 23 de setembre de 1936, a l’Hotel Colon de Barcelona, seu del PSUC, Feldman s’havia casat amb Ruth Goldstein Wolframann[18], nascuda a Berlin l’any 1907. S’havien conegut anys enrere a la Universitat Politècnica de Berlin. Ruth Goldstein era membre destacada del Partit Comunista alemany i llicenciada en medicina. Franz Feldman fou el seu segon espòs. Goldstein i el seu anterior espòs havien estat purgats anys enrere i ella era considerada per Gero i la GPU com una dissident contrària a la política del partit. Aquest matrimoni allunyà a Feldman de Gero i de les Brigades Internacionals. El seu nou destí va ser el Departament de Transports de Guerra on se li donà el grau de Tinent Coronel, només tenia per damunt d’ell al Cap de l’Estat Major de l’Exèrcit Popular de la República i al Ministre de Defensa. Malgrat tot, la seva relació amb la GPU i el SIM[19] es deteriorà ràpidament. Ruth esperava un fill des d’inicis de l’any 1937. Aquest fet i l’amenaça constant de la GPU de detenir a la seva dona va fer que, ajudat pel Secretari del Ministre Zugazagoita[20], abandonés Espanya en avió durant el mes de juny de 1937. El seu fill Thomas va néixer a Paris. El febrer de 1938, Feldman i la seva família embarcaren a Rotterdam, amb destinació Veracruz, Mèxic, on van arribar el 14 d’abril de 1938.



Bibliografia
Mercader, L. Ramon Mercader, mi hermano. Cinquenta años después. Editorial Espasa-Calpe, 1990
Landau, K. Los verdugos de la revolución española (1937-1938). SEPHA,  2007
Toryho, J.  Del triunfo a la derrota. Argos Vergara, 1978
Pagès, P. Marty, Vidal, Kléber y el Komintern. Informes y confidencias de la dirección política de las Brigadas Internacionales. Ebre 38 Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939). Universitat de Barcelona, 2033
Krivitsky, W. G. La mano de Stalin sobre España. Editorial Claridad, Buenos Aires, 1946

Fonts documentals
Arxiu familiar Francisco Ferry
Archivo Histórico del Instituto Nacional de Migración de Méjico
Archivo Histórico Militar de Ávila
Archivo Histórico Nacional, Madrid
Centro documental de la Memoria Histórica de Salamanca
CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Universitat de Barcelona. Fons SIDBRINT
RAGASPI. Arxiu Històric de la Komintern, Moscou




[1] Policia secreta soviètica, posteriorment NKVD i finalment KGB.
[2] Béla Kun, (Szilágycseh) 1886-1939. Fundà el partit comunista d’Hongria i  el diari Roig el 24 de novembre de 1918. Fou condemnat a presó pel president Mihály Károly amb 100 dels seus col·laboradors el 21 de febrer de 1919 acusat de subversió. La seva detenció provocà la reacció del moviment obrer internacional. Fou alliberat el 20 de març de 1919, la mateixa nit el consell de treballadors i soldats de Budapest proclamà la dictadura del proletariat i la República soviètica d’Hongaresa. Es va abolir la propietat privada de la terra, els bancs i la producció. La terra fou distribuïda entre els camperols i es formaren consells d’obrers per controlar la producció a les fàbriques. Formà l’Exèrcit Roig amb 44.000 obrers i reconquistà els territoris perduts a la fi de la I Guerra Mundial. Entrà a Txecoslovàquia i després de vèncer a l’exèrcit Txec, al juny de 1919, proclamà la República Soviètica d’Eslovàquia. Paral·lelament, el 15 de juny, agents comunistes hongaresos van intentar un aixecament popular a Viena que fracassà. La intervenció de l’Exèrcit romanès va posar fi a la República Soviètica Hongaresa l’agost de 1919. Béla Kun i els seus col·laboradors més directes marxaren a Viena. Ja a l’exili, Béla Kun, va ser nomenat president de la Komintern.
[3] Partit Comunista de Catalunya
[4] Home de pes polític a Catalunya, l’any 1931 participà en la reconstitució del PCE al Principat, que va prendre el nom de Partit Comunista de Catalunya (PCC). Fou el representant del PCC a l'Aliança Obrera (1934). El 1936 s'incorporà amb el seu partit en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Fou secretari general de la Unió General de Treballadors (UGT) de Catalunya.
[5] Després dels fets d’octubre del 34, Limping i Feldman van formar un club esportiu a Barcelona, el Deportivo Obrero, amb l’objectiu d’articular un sistema d’entrenament paramilitar pels militants comunistes de la ciutat.
[6] Home fort de la Komintern a Espanya. Se li atribueix la direcció política del PCE durant la guerra civil. Responsable directe dels Fets de Maig i la detenció i assassinat d’Andreu Nin i la posterior repressió del POUM. Arribà a ser Secretari General del Partit Comunista d’Hongria durant  la dècada dels 50
[7] Organització internacional de recolzament i denuncia al judicis contra comunistes a l’Alemanya nacionalsocialista.
[8] Unión Militar Republicana Antifascista
[9]L'Olimpíada Popular de Barcelona havia de ser un esdeveniment esportiu de caràcter antifeixista, alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín de 1936, que finalment no es va dur a terme per l'inici de la guerra civil espanyola
[10] Vicenç Guarner i Vivancos. Militar que durant l'alçament de 1936 restà fidel a la República. Formà part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Fou nomenat sotssecretari de la Conselleria de Defensa l'agost del 1936 i s'ocupà d'organitzar columnes per al front, d'establir indústries de guerra, escoles d'oficials i fortificacions. El 1937 el nomenaren cap del front d'Aragó. Després fou cap d'estat major de l'Exèrcit de l'Est. El 1938 el nomenaren director de l'Escola Popular d'Estat Major i agregat militar a la Legació d'Espanya a Tànger, on organitzà sabotatges i espionatge sobre el Marroc espanyol.
[11] LEVIN, Roberto. Informació diversa sobre els brigadistes Francisco Ferry Linder i la seva esposa Ruth Golstein Wolfermann. [S.l.], 2015. Fons SIDBRINT (SIDBRINT 2(1)/15(19) CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Universitat de Barcelona.
[12] Krivitsky, W. G. La mano de Stalin sobre España. Editorial Claridad, Buenos Aires, 1946. W.G.Krivitsky fou, entre 1935 i 1937 cap de la intel·ligència militar soviètica per l’oest d’Europa.
[13] Pagès, P. Marty, Vidal, Kléber y el Komintern. Informes y confidencias de la dirección política de las Brigadas Internacionales. Ebre 38 Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939). Universitat de Barcelona, 2033
[14]-15LEVIN, Roberto. Informació diversa sobre els brigadistes Francisco Ferry Linder i la seva esposa Ruth Golstein Wolfermann. [S.l.], 2015. Fons SIDBRINT (SIDBRINT 2(1)/15(19). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Universitat de Barcelona.
[16] Manfred Zalmanovitch Stern. Hongarès nascut a Bucovina l’any 1895, comunista i membre del secretariat de la komintern l’any 1936.Conegut a Espanya com General Kleber, membre de l’Estat Major de l’Exèrcit de la República i posteriorment comandant de la XI Brigada Internacional durant la batalla de Madrid.
[17] Maté Zalka, conegut a España com Paul Lukács. General de la XII Brigada Internacional. Comunista hongarès membre de la Komintern des de l’any 1919.
[18] Van viure durant la guerra al número 77 del carrer Tres Torres de Barcelona.
[19] Servei d’Intel·ligència Militar espanyol
[20] Julián Zugazagoitia, Ministre de Governació de la II República Espanyola

Cap comentari:

Publica un comentari